(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 9 de gener del 2010)

Fa poc, el 2008, el professor de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid ha publicat un llibre, El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva, de lectura absolutament recomanable per a la salut lingüística de la nostra ciutadania, contínuament assetjada per la lingüística-ficció de tants mitjans, partits i grups d’opinió. En aquest llibre el professor Moreno presenta detalladament la ideologia del nacionalisme lingüístic castellà, on es troben implicats filòlegs castellans de gran anomenada, com Menéndez Pidal, Amado Alonso, Gregorio Salvador o Manuel Alvar, entre molts altres, tots els quals, amb abús d’autoritat, porten a la pràctica la ideología del nacionalismo lingüístico que se fundamenta en presentar fenómenos lingüísticos determinados extralingüísticamente como determinados intralingüísticamente (p. 33). Se trata, pues, de llevar la supremacía o superioridad política, demográfica, militar o económica al terreno lingüístico, haciendo que la lengua española adquiera una cualidad superior (supracastellano, suprasistema) de carácter intrínsicamente lingüístico .., lo cual sirve para ocultar o disimular el carácter étnico y nacionalista de la lengua común (p. 90). Tot i que la lingüística sap que ninguna comunidad lingüística no abandona su lengua si no es forzada a hacerlo de una forma u otra (p, 114) el citat nacionalisme lingüístic, com tothom ha tingut ocasió d’escoltar, afirma que “el castellà mai no va ser llengua d’imposició”. El triomf del castellà sobre les llengües indígenes americanes o sobre les d’Espanya es deuria, segons l’esmentat nacionalisme, més que res a valors intrínsecs d’aqueixa llengua. Així el castellà —per citar només un exemple— s’imposà degut a la sencillez, claridad y firmeza de nuestro sistema vocálico (p. 79), on és evident que s’aplica l’argumentació abans esmentada de presentar fenòmens lingüístics determinats extralingüísticament com determinats intralingüísticament. En tot cas hi ha llengües amb complicats sistemes vocàlics que tenen molts més parlants que el castellà, i d’altres amb sistemes idèntics o encara més senzills, clars i ferms que el castellà que tenen ben pocs parlants. La manipulació i la fal·làcia és a l’ordre del dia en el nacionalisme lingüístic castellà. I el professor Moreno sap exposar-les en el seu llibre amb tota senzillesa, claretat i fermesa.

Artur Quintana