//Marina d’Algars
Primera setmana de setembre. L’onze és història: les Torres de New York, la diada, el cop d’Estat a Xile… Quan arriba el temps de tornar a l’escola, faig el meu petit homenatge a Víctor Jara: les seues cançons, el compromís, les tortures i la mort. La vida quotidiana, la vida vida és molt diferent: la família, la feina, l’atur, la salut i la malaltia… Una altra volta em toca marxar cap a l’hospital. Una amiga ingressa per pneumotòrax. La primera pregunta: Fumadora? Sí. Hummm! I diuen els metges que no poden assegurar els motius: Genètics? Ambientals? Tabac? Però cal operar. Qui hem passat dies i nits de vigília al costat d’un familiar o amic sabem que es donen situacions increïbles per diferents motius. Hi ha petites situacions que podríem evitar perquè depenen exclusivament del nostre sentit cívic, sensibilitat i responsabilitat (o la falta de responsabilitat). Algunes persones entren i surten a l’hospital com si anessin a passejar al parc o a caminar en grup; xerren contínuament com si fossin al mercat, algunes vénen de visita i s’apeguen al costat del malalt i recorden totes les malalties que han patit ells i tots els del poble, vius o morts. Les persones que comparteixen habitació no tenen ganes ni d’escoltar històries ni de parlar ni de somriure les gràcies que solten sense substància els visitants per omplir l’espai i el temps. Continuar llegint… Hospital » Temps de Franja