A la Franja enraonem català » Temps de Franja

// Editorial

Com pot ser que a l’era dels mitjans de comunicació, la digitalització i la immediatesa de la informació hi pugui haver tantes mentides i errades voluntàries a alguns dels diaris, que teòrìcament haurien de ser objectius en els seus articles?

Aquesta qüestió ve arran dels continguts i titulars d’alguns diaris com són El Mundo, “Aragón promueve el secesionismo en los colegios”, el 3 de juliol de 2017, acusant la nostra revista, donant informació esbiaixada i extraient frases d’articles fora de context, El Diario del Alto Aragón, “«No hablamos catalán» denuncia la financiación de una revista independentista desde la DGA”, el 3 de juliol de 2017, continua en la mateixa línia i desinforma en la veu de persones relatives a la revista, amb tergiversacions d’articles i errades, diaris als quals ja va respondre el Consell de Redacció de la revista Temps de Franja manifestant el seu desacord amb el contingut i caire de les notícies d’ambdós mitjans de comunicació. El Español, a l’agost de 2017, qualifica de “projecte polític” i “imposició del català” el fet que el director de l’Institut Matarranya, juntament amb el Claustre de professors, la comissió de Coordinació Pedagògica, el Consell Escolar, l’AMPA, aprovin, informant els Serveis Educatius de Terol i la DGA, l’ensenyament del català al centre, dret de qualsevol ciutadà a poder aprendre la llengua materna, segons la UNESCO, segons els Principis de la Carta de la Terra, que defensa, entres altres aspectes, els drets dels pobles indígenes i de les minories. Tot el nostre recolzament al director, equip docent i alumnat de l’Institut Matarranya!

Així mateix reivindiquem una vegada més que als pobles de la Franja enraonem, parlem català, en les seves varietats corresponents! Amb la mateixa dignitat que altres llengües pròpies d’Aragó: aragonès, castellà i també català, tot i que alguns ciutadans no ho vulguen sentir dir, sí, l’enraonem i l’enraonarem entre les nostres generacions i les futures. La realitat ho demostra històricament i la comunitat lingüística també ho avala. Malgrat algunes persones no vulguin acceptar la nostra, hi tenim tant dret com altres parlants d’altres llengües tenen els seus. No s’ha de confondre el gentilici d’una comunitat autònoma amb el nom d’una llengua.

Qui no recorda aquell esperit del 1984, quan els alcaldes del Baix Cinca, del Matarranya i de la Ribagorça van signar la Declaració de Mequinensa! Amb poques paraules es va aconseguir un dret que dignificava la llengua materna, que ens uneix, i els alumnes dels pobles d’aquestes comarques poguessin assistir per primera vegada a algunes classes en llengua catalana. Van ser anys profitosos culturalment amb el naixement de la revista Desperta Ferro! Aportacions de persones com Josep Manuel Pons i Brualla, J. A. Chauvell, F. Blanc, J. Mesallles, Josep Mauri, Rafel Ventura, Mario Sasot, Francho Nagore, Artur Quintana, Josep Galan, Hèctor Moret, Juli Pallarol amb la redacció El règim jurídic de la Llengua catalana a Aragó i tants d’altres van enriquir de forma escrita aquesta etapa. Els polítics entenien la situació d’aquestes comarques com el Conseller de Cultura de la DGA Josep Ramon Bada, per citar-ne algun, el Justícia d’Aragó va incloure el tema del català a les Corts d’Aragó. A la Ribagorça els alcaldes dels pobles aragonesos i catalans van crear una Mancomunitat que va funcionar molt bé. Amb la implicació en activitats culturals en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana l’any 1986, amb la creació de concursos que esperonaven els joves alumnes a escriure en llengua materna, a escoltar poesia de Desideri Lombarte recitada per Bengoechea i cançons d’Anton Abad… semblava que vivíem en la normalitat. ¿Què dirien persones amb l’empenta de Francisco Beltran, alcalde democràtic de Fraga, Navidad Cereza, igualment, alcalde de Montanui, el mateix Josep Galan, un lluitador de l’ensenyament i del coneixement de la llengua i literatura catalanes a les nostres terres? No s’avindrien a les desinformacions que apareixen als diaris esmentats anteriorment. Després de 33 anys de lluita per un dret, no el tenim assolit. Al 2013 vam haver de tornar a dir ben fort a Mequinensa que aquests pobles de la Franja encara enraonem i parlem en català, que les isoglosses, aquestes línies imaginàries en els mapes lingüístics demostren, que tot i les diferències pròpies dels parlants dels distints pobles, seguim parlant la mateixa llengua, per això ens entenem, des del Pirineu fins al sud.

Rebutgem un cop més la difamació i la desinformació dels diaris que ens acusen del que no som ni fem! Som persones que dediquem, voluntàriament, part de les nostres vides a elaborar una revista que tracta sobre els fets i la gent de les nostres comarques, sobre les opinions personals i lliures de cadascú, a les quals ens uneix la llengua catalana.

Alcaldes i representants dels ajuntaments que l'1 de juny de 2013 can signar el II Manifest de Mequinensa contra la "llei del Lapao"  (Foto: Hugo Soroll