Publicat al Diari de Teruel, el dissate 19 de decemble del2009

La notícia de l’aprovació de Llei de Llengües d’Aragó desprès d’un llarg camí de desavinences polítiques ha generat un considerable debat social a la comunitat autònoma. En ell sorprèn sobretot l’oposició dels polítics dretans del PP i PAR —alguns amb títol universitari, diuen— i de bastants ciutadans corrents a les conclusions de la Universitat aragonesa, una institució respectable sempre allunyada de la batalla pública, la qual mai ha mostrat discrepàncies en les qüestions lingüístiques de la seua competència, tampoc en lo nom de les llengües. Los uns han arreplegat firmes contràries o promogut esmenes de constitucionalitat i rigor científic dubtosos; los altres han escrit als fòrums periodístics digitals, animats abans per votacions sobre la denominació de la llengua de l’Est d’Aragó; la del Nord, per sort, no calia.
Enmig d’algunes veus sensates han predominat los “arguments” peculiars. Uns eren econòmics: lo català donarà treballs furtant-los als aragonesos; oposar-se al català és defensar lo pa dels fills. Uns altres han entrat en terreny “macarra” o delictiu: atacs al president Iglesias, “catalanista” perillós; refranys racistes (“Catalán y gorrión: tozolón y al saco”); convocatòria d’una cassolada lo 17-D a les Corts durant la votació de la llei; crida als implicats a prendre decisions unilaterals… Una plataforma ca-caòtica ha aclamat la diversitat en nom del lliterà o fragatí, llengües sense família; o ha defensat les modalitats de l’Aragó Oriental, “sostenibles” amb l’acció de la Providència sense lleis. I, en esta línia, un sector important que qüestionava la Lingüística com a ciència s’ha llançat a la filologia amateur: a Aragó només se parla “español”; los professors no senten càtedra; citar als estudis dades de parlants contraris al terme “català” equival a la conclusió acadèmica de que no ho és; i “¡A mí me va a decir la Universidad lo que hablo, quio!”. Ademés de l’anticatalanisme visceral, resulta preocupant en tot això l’odi a la intel•ligència, com va notar Unamuno, catedràtic de Grec, l’any 1936 a la Universitat de Salamanca en un famós episodi. Des de que hi ha hòmens al món la ignorància ha feit la guerra a la ciència.

María Dolores Gimeno