Viles i Gents
21 December, 2009
Amics, política i ideologies
N. Sorolla Categoria: Article Viles i Gents
Debatre este tema me porte alguns mals de cap. Perquè hi ha qui no ho entén. Sóc un ferm defensor que les ideologies i l’amistat no van agarrades de la mà. I em coste trobar gent que penso el mateix. Tot va eixir a partir de conviure en dues comunitats que compartixen territori, però fa segles que no deixen de matar-se els uns als altres (literalment), per raons ideològiques, nacionals, religioses, socials i tantes altres com pugueu pensar. Alguns deien que les parelles mixtes, d’un membre d’una comunitat i l’altre, de l’altra, no eren possibles, o tenien poc futur. Havien de triar l’escola del fill, la llengua, les creences i els principis a transmetre… i això pareix que erigix un mur infranquejable entre dues comunitats, i per tant, entre dues persones. No negaré que ho fa més difícil. Però és maximalista.
Fa anys, normalment a les penyes dels pobles, experimentaves això de les dues comunitats. Aquí t’acovidaven perquè “home, clar, eres de tal poble”. I a un altre te dien que “als del teu poble, ni aigua”. Però això mai m’ha privat per a tindre grans amics a tot arreu.
Passe el mateix en les ideologies. Res evite que el millor amic d’un “rojoseparatista” sigue un “camisablava”. Tot són caricaturitzacions. Però l’amistat corre per una carretera a on lo respecte fa d’asfalt i la política hi té molt poquet recorregut. Valorem les nostres amistats per la seua simpatia, per les complicitats, pel lligam en la nostra forma de fer broma, per aquella vegada que no els va importar ajudar-mos, per les mostres d’amistat… i en això totes les ideologies van igual de faltades.
Compartir ideologia, ateïsme, religiositat o afinitat política és allò menys important. Les personalitats no s’han de copiar, s’han de combinar. L’únic que cal és que un comprengue els defectes de l’altre.
mitjançantViles i Gents.