C. Sancho: Les fogueres del Pilar | Viles i Gents

Quan acabava l’escola per la tarde, mos organitzàvem per colles per anar a buscar llenya per encendre les fogueres per les nits. Uns carretillos, unes estrals i unes serres érem les ferramentes necessàries per aconseguir la llenya. Los xiquets que enceníem la foguera del carrer del Mig anàvem a buscar-la al Calvari, pujar i baixar la càrrega en los carretillos per aquelles costes una proesa. Los xiquets de la Carretera anaven a fer llenya a la Defesa, a la vall del Riu, a l’altre costat de la carretera en direcció a Alcanyís, i los del Castell i la Raval al Coro, a la vall d’en Gil. Cadascú a un lloc diferent, per evitar conflictes. Tots fàem el mateix, arrencàvem romers, argilagues per encendre, buscàvem tronquets i, a poc a poc, anàvem apilant la llenya als carretillos i, acabada la faena, en unes cordes lligàvem ben fort la càrrega que sempre resultava difícil d’organitzar. I, abans de fer-se de nit, cap a casa falta gent, contents perquè ja teníem prou combustible per fer les fogueres menudes per tirar els tiradors. Després de sopar, cada dia festa grossa al carrer!
Actualment a la Vall només es conserven les fogueres grans la vespra i el dia del Pilar i de la llenya s’encarreguen la gent gran. Després d’encendre-les i tirar tiradors, per colles organitzen les recenes, la vespra amb carn que es rosteix a la mateixa foguera i el dia del Pilar xocolate desfet. Alguns anys es cantava al voltant de les fogueres i competien per fer petar tiradors, per aconseguir més soroll. Des de fa uns anys l’ajuntament de la vila intenta revitalitzar la tradició de la festa del Pilar i enguany van dur la rondalla de Montalbán per recórrer les fogueres i animar les colles. Una excel•lent iniciativa.

Carles Sancho Meix