Origen: El Temps
C om si de l’argumentari d’Unió Valenciana o del PP més anticatalanista es tractara, l’any 2013 la presidenta d’Aragó, la popular Luisa Fernanda Rudi, va emprendre una campanya per a esborrar qualsevol nexe que connectara el territori de la Franja de Ponent amb la resta de territoris amb els quals fita -Catalunya, a l’est; i el País Valencià, al sud-. L’objectiu principal d’aquella ofensiva, naturalment, va ser el català.
Amb un ús força majoritari, malgrat l’amenaça evident de substitució lingüística pel castellà, Rudi va decidir canviar el nom a la llengua utilitzada pels habitants de tota aquesta franja oriental d’Aragó. De sobte, va establir que ja no es denominava català, sinó Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO). Una jugada que amagava eliminar la protecció i regulació que li havia atorgat la norma aprovada per l’executiu aragonès del socialista Marcelino Iglesias. La nova legislació aprovada pel PP i el Partit Aragonès al parlament aragonès va ser un colp de gràcia contra el català, però també contra l’aragonès que va quedar malmès davant del castellà.
Malgrat la polèmica i les crítiques dels habitants d’aquesta zona, Rudi no va plegar. Tot i els intents dels partits de l’esquerra per a tombar la llei a través de la via judicial -en aquest cas, recorrent al Tribunal Constitucional-, no va es va poder aturar. El tribunal espanyol, en la seua deriva centralista, va donar la raó al govern del PP i va donar validesa jurídica a l’invent de la presidenta d’Aragó.
Les urnes, però, han canviat la situació. Amb el socialista Javier Lambán al capdavant del Govern aragonès que conformen PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA), la tendència sembla que s’ha invertit. I més quan socialistes, la Chunta Aragonesista (CHA), Izquierda Unida i Podemos estan a favor de retornar la dignitat al català de la Franja de Ponent. Tornar a denominar-lo pel seu nom seria, no debades, el primer pas.
Lapidar el LAPAO
Conscients que l’amenaça de la substitució lingüística és a sobre, el Govern aragonès està preparant una nova llei que torne a blindar el català com a «llengua pròpia» de tot el territori. Un reconeixement que, a priori, també se li atorgarà a l’aragonès, l’altra llengua minoritària d’Aragó.
A partir d’aquest curs escolar, de fet, el català ja és considerat com a «llengua vehicular» als centres públics d’Aragó. Deixant de banda les possibles matèries que els centres decidiran impartir en català, la matèria específica comptarà amb dues hores lectives per setmana. Els centres que vulguen aquesta assignatura hauran de comptar amb una autorització prèvia de la conselleria d’Educació.
Promoció del català
Mentre la nova llei de llengües arriba, el Govern aragonès no s’ha quedat de braços plegats. Amb l’objectiu d’acabar amb els efectes sobre el català -i l’aragonès- que va provocar la llei de Rudi, l’executiu que encapçala Lambdán ha posat en marxa diverses mesures de promoció del català. Símptomes clars d’un canvi de rumb.
Sense comptar amb els retocs a l’ensenyament, el bipartit aragonès ha establert que el català siga considerat com a llengua pròpia d’Aragó a l’àmbit jurídic, després de realitzar una modificació legislativa de la Llei de Mesures Fiscals i Tributàries. A més, ha aprovat una línia de subvencions per a promocionar tant el català com l’aragonès. La partida total és de 200.000 euros, i aquestes seran atorgades a activitats d’àmbit cultural i escènic, de retolació o de la celebració d’altres activitats que tinguen com a objectiu final «la promoció i sensibilització» de les dues llengües minoritàries.
Les ajudes per part del Govern aragonès no se circumscriuen només a aquesta partida. S’ha restaurat el premi literari Guillem Nicolau i s’ha creat un de nou: el Desideri Llombart. Ambdós amb l’objectiu de fomentar la literatura catalana a la Franja de Ponent independentment del gènere utilitzat (assaig, teatre, narrativa i poesia).
Unes mesures que fan camí perquè el català recupere la dignitat perduda a Aragó. Esborrada del llenguatge la denominació LAPAO, el Govern aragonès té el repte de la normalització lingüística. Espantar l’amenaça de la substitució lingüística sembla ser la meta marcada.