El Partit Aragonès vol anular la definició del català com a llengua pròpia d’Aragó – La Veu del País Valencià

Aquest dijous, la proposta del Partit Aragonès (PAR) d’anular la definició del català com a llengua pròpia a Aragó sols va rebre el suport del PP, mentre que, segons explica el mateix PAR a un comunicat, ara, Ciudadanos s’ha sumat als grups que incorporaren aquest reconeixement per al català, que eren el PSOE, Podemos, IU i la Chunta.

Però, el que més sorprèn, tal com explica Natxo Sorolla al seu blog, és com el PAR on ahir deia blanc hui diu negre, ja que, el 1999, a les Corts d’Aragó, defensava la cooficialitat del català amb la intervenció del diputat Caudevilla Arregui en el debat sobre el projecte de llei del patrimoni cultural aragonès:

“I si hem aprovat l’esmena en la qual se sol·licita que es regule la cooficialitat és perquè estem absolutament convençuts, senyora portaveu del grup parlamentari del Partit Popular, que únicament amb lleis com la Llei de successions, quan els parlants de l’aragonès o de les seues diverses modalitats o del català o de les seues diverses modalitats vegen que puguen anar al notari a emprar la seua llengua, quan vagen a les institucions públiques i empren les seues llengües, llavors, es creuran que els valorem, que els acceptem i que no els menyspreem i, a partir d’ací, es podrà començar a prendre mesures per fomentar cursos, convocar premis, concursos de poesia i el que es vulga”.

Fins i tot el PP, en aquestes mateixes corts, el 2003, a través de la diputada Vallés Cases, va presentar unes esmenes a la proposició no de llei per garantir el dret a escollir el nom en aragonès i català i l’eliminació de discriminació sexista en la filiació dels cognoms, on animava a prendre mesures per afavorir les varietats lingüístiques:

“Igualment, cal prendre mesures com aquesta, que afavorisquen la familiarització amb les varietats lingüístiques que fomenten el sentiment que la pluralitat lingüística és patrimoni de tot Aragó, sense forçar ni tergiversar la realitat social, realitat social que s’identifica amb les parles altaragoneses i el català d’Aragó. I en aquest sentit van les nostres esmenes”.

El president intercomarcal del PAR altoaragonès , Jesús Guerrero, arremet així contra Ciudadanos en el seu comunicat: “D’alguna manera, ens pot sorprendre eixe vot de Ciudadanos en vista de les seues proclames i postures prèvies front el pancatalanisme, que s’han quedat precisament en això: proclames i postures davant una qüestió tan decisiva com la llengua, que han volgut situar només en el terreny de la filologia quan és molt més i que han menyspreat en contra del que diu el nostre Estatut d’Autonomia. Amb aquest gir en l’aire, és evident que en Ciudadanos no saben bé on estan, però saben molt bé el lloc d’origen del seu partit i la ubicació, a Barcelona, de la seua seu central, des de la qual emanen les instruccions que reben respecte d’aquest i d’altres temes. Ciudadanos es retrata al natural acceptant la imposició del català”.

Guerrero explica, d’aquesta manera, les raons per demanar la nul·litat de la oficialitat del català a Aragó: “Es tracta d’evitar que eixe reconeixement legal es convertisca en la base per a la gradual imposició, en tots els àmbits institucionals, educatius, socials, mitjans de comunicació, etc., del català normalitzat que sepulta les llengües i varietats que veritablement són pròpies d’Aragó, destruint aquesta riquesa i segles de cultura com ja ha succeït en altres territoris. Es tractava de cercar un consens en la política i en la societat”.

Finalment, el president intercomarcal ha anunciat que “des del Partit Aragonès no anem a retrocedir en la defensa i promoció de totes les llengües i varietats lingüístiques d’Aragó, a favor de l’ensenyament de les llengües vernacles i en contra de la pèrdua d’identitat que suposa imposar una llengua normalitzada com el català, que ja s’ha carregat totes les varietats a Catalunya i pretén fer el mateix a Aragó, València i Balears. Per aconseguir-ho, cal desenvolupar l’actual Llei de llengües que uns altres rebutgen i denuncien sense èxit davant del Tribunal Constitucional, però a la qual després s’acullen, com estan fent amb la declaració de zones d’ús predominant de l’aragonès als ajuntaments i comarques”.