La temperatura en la qual la llengua s’inflama
«La gent que les llegeix (novel·les) queda descontenta de la seva pròpia vida, i alberguen desitjos de viure d’una altra manera, cosa que mai no podrà ésser en la realitat (…) Tots hem d’ésser iguals. Només s’arriba a la felicitat si tothom està al mateix nivell. Per això hem de cremar els llibres, Guy Montag. Tots els llibres». Amb aquest to parla el cap de bombers a un oficial de l’escamot, a Farenheit 451 (1996), un excel·lent film de François Truffaut, ambientat en una societat futurista.
La majoria dels capitosts de la política espanyola han decidit que la seva democràcia consisteix, en els millors dels casos, a ajudar a ben morir el català, l’èuscar, aragonès, l’asturià, l’occità… Tots els idiomes constitucionalment inferioritzats, que ben mirat també alberguen desitjos de viure d’una altra manera. I així, quedar igualats en castellà, que és una forma de controlar el que aprèn el poble. En definitiva, que els catalanoparlants de la Franja siguin analfabets en la seva llengua és el nivell de la felicitat. El contrari, és la infelicitat.
- Llengua i cultura popular és el títol de la jornada sobre dignificació lingüística, que el Casal Jaume I de Fraga convoca per al segon cap de setmana de març, amb la presència de la contista Nadia Ghulam i dels pedagogs Joan Soler i Amigó, Jaume Cela i Juli Palou.
En aquesta línia, és possible que molts polítics de la Franja de Ponent estiguin convençuts que el català no serà mai una llengua d’ús habitual a les institucions de govern de la Franja. Ni llengua vehicular de l’escola a Saidí, Lo Campell o Nonasp. Ni res de res. El darrer cas és el d’un alt càrrec del PSOE, que fou convidat el passat gener en una escola de primària de Fraga, que es presenta com a trilingüe. Malgrat ser fragatí de socarel, durant la seva intervenció es va adreçar als alumnes de 6è., que són alhora els seus convilatans, en castellà. És veritat que quan es va obrir un col·loqui, també va fer servir el català. Una vegada més, la part formal, la conferència, allò suposadament important, fou en castellà. El sobrant… en català. Així ningú podrà dir que l’esmentat polític, que sembla una llagasta de tan arrapat a l’escó, ha ignorat la llengua. Un bon exemple de diglòssia per als estudiosos de la substitució lingüística i el despotisme il·lustrat.
El drama del senador socialista és que els alumnes, a mesura que madurin, no tardaran adonar-se’n, en tant que ciutadans, que els seus drets lingüístics són trepitjats. I faran bé a reclamar justícia. El saber continua fent nosa.
Llengua i cultura popular és el títol de la jornada sobre dignificació lingüística, que el Casal Jaume I de Fraga convoca per al segon cap de setmana de març, amb la presència de la contista Nadia Ghulam i dels pedagogs Joan Soler i Amigó, Jaume Cela i Juli Palou.
Montag, el protagonista de Farenheit 451, passa de ser un bomber que executa cegament les ordres del govern, consistents a cremar llibres, a ser una persona curiosa. Els dubtes l’assalten. Sobretot, a propòsit de la suposada felicitat.
«Creuant voreres, pujant al tren/ sents el que esperes, quan parla la gent/ És màgic, és meravellós/ Que ens menteixin així/ Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç», fa així una tonada de Màgic, cançó de Joan Colomo.
Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir
