Moviment Franjolí per la Llengua: Referèndum per si parlem català? – Reacció a la proposta de la Plataforma No Hablamos Catalán

Ara pareix que als secessionistes lingüístics volen fer un referèndum a tot Aragó per a que se decidís si els ciutadans aragonesos de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya parlem català o aragonès oriental. Es a dir que lo que parlem naltres ho te que decidir tot Aragó? Clar, així tamé podem arreglar si el Segre es afluent del Cinca o viceversa, clar, el dret a decidir-ho tot.
Si els partits i organitzacions de la dreta castellana tenen que venir a la nostra casa a dir-nos que lo que parlem es lo que ells diuen, això se’n diu imposició (i no la campanya del PP en contra del català a la Franja).

Volen saber la voluntat dels aragonesos de si parlem català a la Franja? Pos fem-ho, així podrem sabre què han votat a cada municipi de la Franja de Ponent i avere si coincidís en lo que diuen en Osca, Binèfar, Graus, Alcanyís o Saragossa. I, de pas, tamé podríem votar sobre si la terra es rodona? o si existeixen els coloms? Però això no els interessa a la gent de PNHC o de FACAO; ells volen tenir el resultat total per a que decideixi la ciutat de Saragossa, degut al seu major pes poblacional, la “llunyana capital” des d’on poca informació se té de la Franja, més enllà del conflicte aquell “que hi ha uns quadres a Lleida que pertanyien a les parròquies franjolines i que les han de posar al museu de Barbastre”.

Ara el Govern aragonès tornarà la llei de llengües de 2009 i, potser dintre de quatre anys, a la de 2013 i aixi seguirem fins que  ja no parli ningú català (que es lo que volen) o que arribi el dia de que ja no permetem que ens tractin com a objectiu polític de les baralles entre el govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya. Naltres hem esperat 30 anys a que ens reconeguin la nostra llengua, i als dos dies ens van treure el reconeixement.

Aragó té el gran problema de que no reconeix la pluralitat lingüística i la seva riquesa patrimonial, de fet es neguen a creure en ella, correm el perill de que la nostra llengua es perdi, el PNHC te molt clar que fora de la Franja té un gran suport institucional i popular (sí, a una part gens menyspreable dels aragonesos els hi fa trempar l’anticatalanisme). De naltres depèn solament de mantenir la nostra llengua, el nostre dret a l’hospitalització a l’Arnau de Vilanova de Lleida, i de naltres nomes depèn que quedem condemnats a seguir en aquest estira i arronsa que han fet durant 40 anys Aragó i Catalunya.

PD: Que es això del “Català d’Aragó”? Per si les mosques pensem que és de Conca? La política aragonesa sempre ens ha de deixar amb perles com el LAPAO o l’aragonès oriental, ara a la llei de Patrimoni de l’Aragó diu que parlem “Català d’Aragó”, sincerament prefereixo això que el LAPAO, però jo em pregunto, no poden dir que parlem català i ens deixem de ximpleries? Què passa, si li dieu català sense el matís “d’Aragó” potser els catalanoparlants de l’Aragó ens convertim en independentistes catalans? Seriositat, si us plau…

José R. Noguero de Llano (Moviment Franjolí per la Llengua)