Contra Catalunya es viu millor | Lo Finestró

Les declaracions del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Germà Gordó, a la Universitat d’Estiu de Prada de Conflent han aixecat una gran polseguera per tot el territori espanyol, però molt especialment pels territoris, diguem-ne, de l’“antiga Corona d’Aragó” o pels “països catalans”, com diuen que va dir Gordó. Confessaré d’entrada que jo, coneixent bé el “percal” —el percal és una tela fina de cotó o polièster usada com a indumentària i roba blanca de preu escàs—, mai hagués fet les declaracions que va fer el conseller de Justícia, en el supòsit que pensés com ell. En resum Gordó va dir “que una Catalunya independent no hauria de fer “oblidar la nació completa” i que seria “lògic” contemplar la possibilitat d’estendre la nacionalitat catalana als ciutadans de la resta de territoris dels Països Catalans. Gordó va recordar que Catalunya està formada per dues nacionalitats, la catalana i l’occitana, i va emplaçar els catalans independentistes a “tenir-les en compte”.

La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, ha explicat que la referència del conseller de Justícia, Germà Gordó, al concepte de “països catalans” i a l’eventual nacionalitat catalana d’aquests territoris, la posició del Govern és que “hi ha intenció de tergiversar i generar polèmica d’unes declaracions en què no es va usar el terme “països catalans” ni d’atorgar nacionalitats, és obvi que l’àmbit de decisió de qualsevol territori el respectem enormement, per tant, valencians, balears i aragonesos seran el que vulguin ser, naturalment, aspirem al mateix”.

Com he dit al principi, la referència als “països catalans” ha generat un dur rebuig dels governs valencià i aragonès així com dures crítiques de partits com el PP, Ciutadans i el PSC. Segons Munté, Gordó no va usar aquest terme (va parlar de la “nació completa”) ni va proposar donar la nacionalitat catalana a aquests territoris, sinó que es va fer una referència “a l’espai cultural i lingüístic que compartim basat en criteris acadèmics i científics, volem enfortir aquests llaços però respectant l’àmbit de decisió de qualsevol poble”.

La quantitat de crítiques i d’epítets pocs agradables dels representants polítics i mitjans de comunicació contra els catalans en general han estat prolífers, ràpids i contundents.  A més, per el que fa referència a la Franja —maleïda paraula fins i tot per al president d’Aragó— i aprofitant que l’Ebre passa per Saragossa, han sortit els bens de la Franja i l’inclumpliment de les sentències, la incongruència o inexistència del mot Franja, la quimera expansionista i anexionista de Catalunya, la tergiversació de la història de l’antiga Corona d’Aragó i tot el que vulgueu més: l’habitual artilleria pesant.

Només una petita reflexió-pregunta o pregunta retòrica per la meua banda: i si algun dia, d’un futur pròxim o remot, Catalunya esdevingués independent d’Espanya, tanta nosa li farien una relació profunda o la doble nacionalitat a les terres de la Franja?

Entre tanta indignació per les injuries i insults o qualificacions surrealistes dels procés català —eleccions del 27S—, tan sols he trobat a l’Aragó una reacció favorable, envers la declaració de Gordó, la de l’alcalde de Favara, Francisco Doménech que ha dit: “que les paraules de Gordó “no són ofensives” ja que les entén com una “mostra de respecte” i no com un “insult ni una forma d’annexió”. “Ens ofereixen la doble nacionalitat, una cosa que ara mateix també podem tenir amb altres països i ningú es posa les mans al cap”, ha dit Doménech al mateix temps que feia xanxa quan deia que seria de manera “gratuïta”. El favarol digué també que, segons la seua opinió, el que sí és un “menyspreu” és la Llei de Llengües aprovada en l’anterior legislatura. “Això d’ara no és més que una mostra d’afecte”.

I mentre tant Catalunya se’n va anant.