Origen: El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent
Els habitants de la Franja de Ponent utilitzen cada cop menys el català per comunicar-se. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.
“Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”, explica a l’ARA el sociolingüista Natxo Sorolla, l’encarregat de fer l’estudi. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.
Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.
LAPAO: una decisió política
Malgrat la polèmica decisió de l’anterior govern autonòmic del PP, que va decidir denominar el català com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental), Sorolla descarta que les polítiques lingüístiques adoptades els últims anys hagin influït en la societat pel que fa a l’ús del català, ja que “els canvis polítics no són tan immediats en sociolingüística”. Tot i això, considera que la nova llei aprovada el 2013 va suposar un “atac frontal i regressiu” al català i a l’aragonès. El text es troba al Tribunal Constitucional després del recurs que van presentar 63 diputats del Congrés, entre els quals hi havia representants de CiU i ERC.
Si bé abans del nou text el català tampoc era considerat com una llengua oficial, sí que es garantien alguns drets bàsics que protegien aquesta llengua a l’Aragó. Es preveia la creació de l’Acadèmia Aragonesa del Català, que pretenia establir les normes d’ús del català a la zona. També va passar el mateix amb l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, que havia de vetllar pels usos de l’aragonès, una llengua pròpia minoritària que es parla al Pirineu d’Osca i que ha passat a denominar-se llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (LAPAPYP).
Les eleccions a les comunitats autònomes del maig passat, però, han deixat un nou marc polític. L’ascens del PSOE amb els suports de Podem, d’Esquerra Unida i de la Chunta Aragonesista pot obrir una nova dimensió a l’hora d’aprovar una nova llei de política lingüística que deixi enrere l’actual. “Demanaré que es preocupin per derogar l’antiga llei del LAPAO i que es recuperi l’antiga o que donin peu a una nova llei més agosarada, encarada cap al trilingüisme i a la cooficialitat de l’aragonès i el català”, diu Josep Anton Chauvell, president socialista de la comarca de la Llitera. Chauvell es mostra optimista després de les intencions de crear una direcció general de Política Lingüística que encara s’ha de materialitzar. “La llei que hi ha ara és denigrant”, etziba.
Malgrat les polèmiques polítiques del PP, el mateix Sorolla creu que en les anteriors legislatures les polítiques dels diferents governs aragonesos havien sigut “molt descafeïnades”, ja que no asseguraven del tot la permanència de la llengua catalana. “Potser no tenien efectes negatius perquè l’hegemonia a la Franja continuava sent de catalanoparlants, però calen lleis més clares respecte a la llengua”, diu. Això sí, afirma que qualsevol llei que canviï l’actual, “per petita que sigui, serà positiva”. “El 2009 es va arribar al màxim reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies”, recorda.
El paper dels mitjans
Al carrer, però, intenten separar-se dels debats polítics i destaquen els beneficis que pot aportar el fet de parlar diferents llengües. “A mi parlar el fragatí em permet comunicar-me amb els catalans. Si sabés parlar el basc, el gallec o un altre idioma m’aniria molt bé”, diu la Carmina, veïna de Fraga, mentre recita un seguit de paraules pròpies de la zona com el mullarero (préssec), la segallosa (boira) o la silla (cadira).
Jose Carlos Massagué és responsable de continguts de la revista local Fogaril i la Calaixera, que tracta temes de l’actualitat de Fraga i de la seva comarca i que publica en català amb les característiques lingüístiques pròpies de la zona. Va començar a treballar en aquesta publicació que van fundar els seus pares fa 20 anys, tot just quan ell era un adolescent.
El català estàndard
El Jose Carlos creu que actualment el català fragatí es troba en un moment “molt delicat”, ja que es tendeix a fer estàndard i globalitzar tant el castellà com el català. “El que estudia el català o el llegeix ho fa a través del català estàndard, per la qual cosa no s’aprenen gaires paraules pròpies que es parlen aquí -diu-. Encara que publiquis en català en un blog, si no és estàndard t’ho retreuen i això fa que la gent a vegades no s’atreveixi a parlar en fragatí”, lamenta, tot i que es manté ferm per mantenir la singularitat del català a la zona. “Nosaltres parlem el català però amb les característiques pròpies de Fraga. No ens preocupem si diem alguna cosa bé o no. Som els estudiats”, diu.
S’identifiquen amb el català i no amb el LAPAO
El mateix estudi que alerta de la disminució de l’ús del català a la Franja de Ponent aporta altres dades que conviden a l’optimisme. L’enquesta posa de manifest que cada cop són més els catalanoparlants de la Franja que utilitzen el terme català per referir-se a l’idioma que parlen, en detriment d’altres denominacions locals com el xapurriau (28,6%), el fragatí (9,9%) o el mequinensà (3,5%). Concretament, el 45% de la població enquestada considera que parla el català, fet que suposa un augment de fins a 25 punts percentuals respecte a fa deu anys. El mateix Sorolla creu que, si bé encara s’ha de demostrar amb altres estudis, la polèmica sobre el canvi de la denominació del català a LAPAO ha pogut propiciar un efecte contrari i que la societat se senti més identificada amb el català. “Aquest debat polític sobre el LAPAO ha pogut tenir algun efecte. A l’anterior govern aquest tema se li va escapar de les mans. A la Franja ningú no diu que parla el LAPAO ni el LAPAPYP”, deixa clar el sociolingüista.