El recordem amb aquestes ratlles de Camí de sirga (1988): “El transbordador, que havia deixat d’existir feia quinze anys, va separar-se de la vora dreta i començà a travessar el riu. Mentrestant les aigües es descolorien, l’aire anava perdent la dolçor tardoral d’aquell octubre del 1971. Quan la borda de la nau topà suaument contra l’embarcador de la banda de la vila, des d’on l’Alfons Garrigues servava el timó amb la seva memòria, el paisatge ja havia quedat cobert per la boira gelada de l’hivern del 1939. Ocres i verds de l’Ebre acabaven de convertir-se en un gris brut sobre el qual s’esllissaven lentament les dargues com escates despreses d’un peix gegantí”.