Origen: Juan Moneva i Puyol va admetre que a la Franja es parla català | Lo Finestró
Al bloc de José Bada, PeNsadillas ciudadanas, es pot trobar un interessant comentari sobre un text, extret de les memòries de Juan Moneva, jurista, escriptor i fervorós amant d’Aragó (1871-1951). A l’esmentat text Juan Moneva reconeix com a català la llegua de Nonasp i Favara, i per deducció la resta de la Franja. Moneva es penedeix de la injustícia d’haver practicat l’anticatalanisme en la seua joventut, i per sobre de tot el de la seua avia.
Veieu la traducció al català del text del blog de José Bada:
“El text reproduït és de Juan Moneva i Puyol [el de la imatge de capcelera]. Està tret de les seues MEMÒRIES, obra pòstuma de l’autor, prologada per J. Valenzuela La Rosa i impresa als tallers d’”El Noticiero” sota la direcció d’Eduardo Berdejo Casañal. Ha arribat a les meues mans de la biblioteca personal de qui va ser alcalde de Saragossa i amic seu —de Juan Moneva— doctor en Dret i novel·lista, Rafael Pamplona Escudero, a través del seu nét —el de Rafael— i amic meu Pepe Artero a qui vaig conèixer fa anys en el Seminari d’Investigació per a la Pau. Quan ho vam fundar i en el qual seguim, jubilats tots dos, de les armes un i de la militància al CSLA l’altre després del LAPAO.
La meua última “guerra civil” aragonesa ha estat la defensa de la meua llengua, que és la catalana, i que és una de les nostres d’Aragó. Abans, mal informat, considerava enemic a Moneva. Avui m’assabento, en llegir el C. XXXIII de les seues MEMÒRIES, que la que era “rabiosament anticatalanista” era la seua àvia materna Catalina de l’Era —així sense H, és clar— que era d’Alcolea de Cinca —que no del Çinca— i que el seu —l’anticatalanisme de Joan Moneva— va ser un pecat de joventut del que es fa perdonar. Ho celebro. Que la pau segueix amb vosaltres!”
