El 1979, amb disset anyets, el dissenyador Joan Fors em va agafar d’aprenent. L’estudi era a tocar de la Model, a tres quarts d’hora d’autobús. Al llarg de la ruta m’entretenia a comptar quants rètols hi havia en català, que aleshores no n’eren gaires (ja duia el ‘tema’ de sèrie, es veu). Els matins me’ls passava retocant originals amb gouache blanc, muntant textos, revelant fotos i fent molts encàrrecs. Era un món fascinant —ara en diríem multidisciplinar. Per això, en acabar el COU (aleshores hi havia el ‘nocturn’) vaig decidir d’entrar a l’Escola Massana, en aquell moment la més prestigiosa i, sobretot, l’única assequible per als meus pares. Poc després, la vida familiar es va complicar força, però això ja és tota una altra història. Continuar llegint… L’ofici i el desfici | L’ esmolet.