“Putos moros!” | Viles i Gents.
Natxo Sorolla
A pesar del títol, no penseu que exposaré els grans de mals de la immigració, del contacte de cultures i els problemes de les identitats contraposades. Possiblement, tot lo contrari. Però son dos paraules recurrents que se solen conjuntar en la llengua col•loquial. Si busqueu ara “putos moros” a Twitter trobareu multitud de piulades sobre la demanda del Parlament Espanyol (també pel PP) pel reconeixement del nou Estat palestí. Si continueu amb la qüestió dels nous Estats, busqueu “putos catalanes” per a veureu lo “lladres” que són tots. I tants altres “putos” en què tos podeu il•lustrar sobre aversions diverses.
“Moro” no té un origen pejoratiu. S’origine a partir de “Mauritània”, la província de l’Imperi Romà que englobave Marroc, Algèria i l’actual Mauritània. Però a pesar de tot, la rígida línia de separació cultural, ètnica i lingüística entre Europa i Àfrica ha acabat utilitzant la denominació despectivament per a incloure pobles diversos i contraposats. Potser rememorant un dels principis de propaganda de Goebbels, per a tindre un bon enemic, cal simplificar-lo. I a pesar que erròniament se sol pensar que tots eixos “moros” són d’ètnia i llengua àrab, la majoritària dels nostres immigrants són de llengua i cultura amaziga. Són aquells que els romans, ironies de la història, després d’envair-los a base de sang i ferro, los va considerar bàrbars, que els ha donat el nom amb que se’ls coneix popularment: berbers.
Ningú es culpable de nàixer a on naix, ni ser fill de qui es fill. I els “moros” han tingut la desavantatge de ser fills d’altres “moros”. I des d’aquí, des del nord d’Àfrica, vam apostar per integrar-mos a Europa en un sistema d’immobiliàries, sol i platja, que només requerie treballadors poc qualificats i jornals baixos. Per això els “moros” mos van vindre tan bé. Los vam dixar vindre aquí a treballar del que els “rics” ja no volíem fer. I aixina ho van fer fins l’any 2008. Actualment, a pesar de la crisi econòmica, los rebrots racistes i els disturbis als barris immigrants no han estat importants. Potser perquè qui més ha pagat les conseqüències de la crisi han estat precisament los immigrants: “primer els d’aquí”. Són los primers que s’han quedat sense faena, doblen les taxes d’atur dels autòctons, i han estat víctimes de les retallades socials, a pesar de no comptar en un madalap familiar. I tot i que són los que més patixen la crisi, fa uns dies l’Alcalde de Vitòria (PP) afirmave que “argelinos y marroquíes viven principalmente de las ayudas sociales y no tiene ningún interés en trabajar”. Mentre part de la cúpula del bipartidisme està imputada, les portes giratòries no paren i les targetes black no són una excepció, l’enemic és lo de més avall de tot. A esta estratègia de dissuasió en llengua col•loquial li podríem dir fer un “putos moros!”.