La cavalleria prussiana i el burro guit | Viles i Gents.
(Publicat a La Comarca el 28 de març del 2014)
L’episodi còmic de la inauguració de l’Ambulatori de Valmuel i Puigmoreno, mentre l’alcalde del PAR, que tenia la clau, estave dormint perquè no l’havien convidat, torne a llevantar purnes entre el burro guit del partit ‘bisagra’ i la cavalleria prussiana retalladora.
Si per inaugurar una obreta d’ambulatori de barri han armat polèmica, podem imaginar la que muntaran si arriben a inaugurar –que Déu no ho vullgue– el nou hospital d’Alcanyís, com a negoci privat, i eixe dia s’adormen la meitat dels alcaldes del Baix Aragó.
Fa pensar que uns polítics que només pensen en inaugurar lo que sigue per fer-se fotos i propaganda, vagin per ahí a perdre el temps esperant una hora a les portes d’un ambulatori tancat. Pot ser volien experimentar en carn pròpia lo que sentim els altres quan anem al Centre de Salut i hem d’esperar dos hores a que ens cridon per la megafonia. Perquè tant han retallat la Sanitat que sembla que ens vullguen retornar als anys cinquanta quan els metges vivien de la ‘iguala’, i els nostres pares treballaven a pic i pala, en jornals miserables, obrint les sèquies de Valmuel per regar la terra seca en aigua de l’Estanca.
Un temps que ha quedat gravat als mapes de 1957, on apareix el primer nom de les dos poblacions de regadiu, fetes de nova planta per Colonització: “Alpeñés del Caudillo” i “Campillo de Franco”. Lo de Campillo i Alpeñés tenie el seu sentit perquè eren dos pobles de la província d’on provenien bona part dels colons. No així els sobrenoms del Dictador que prompte van ser esborrats de tota nomenclatura. Afortunadament, es van quedar com a nom dels pobles els dos topònims grans del territori: el de la Vall i el de la serralada –Pui moreno– tacada de color fosc per la seua vegetació; noms tant antics com la presència dels repobladors cristians al segle dotze, que ens fan recordar els llocs pirinencs de la seua procedència.
Tomàs Bosque