La Franja de Ponent és una perfecta representació, a petita escala, del país que tenim: diferents territoris units per la llengua, cultura i història, a qui s’ha separat en diferents províncies i inclús s’han esquarterat algunes comarques. Reduint encara més la mira, trobem el Matarranya, dividit administrativament en tres comarques, dos d’elles parcials. Això no ha impedit que la comarca més meridional de la Franja estigue agermanada als territoris de la Terra Alta i els Ports. Pertànyer, suposadament, a tres comarques autònomes diferents no és cap impediment per a que desenvolupen un projecte socioeconòmic totalment connectat. Exactament el mateix que passa a nivell dels Països Catalans.

La Franja és pot considerar territori assimilat. Ningú ací es qüestiona el mapa autonòmic, a pesar de que la tendència natural és anar cap al Principat a estudiar, al metge, a comprar o a intentar vendre’s la fruita. Esta relació social, al contrari que en el cas del País Valencià, sí que es veu reflectida en els mitjans de comunicació que ens arriben. A la part aragonesa del país encara -i esperem que dure- podem sintonitzar TV3 i Catalunya Ràdio.

Tot i això, el nostre territori continua a l’ombra informativa des dels mitjans catalans. L’única esperança de veure una referència a la Franja als informatius de TV3 és esperar-se a l’espai del temps. El model informatiu de TV3 o Catalunya Ràdio no és en cap cas nacional, sinó autonòmic. I si definim més, podríem dir que gairebé tota la informació de proximitat està centrada en Barcelona i la seua àrea metropolitana. Com podem estar (suposadament) perfectament enterats del que esdevenís a Síria, Ucraïna o Veneçuela, i en canvi no sabem el que passa al Pallars, a la Llitera o al Baix Maestrat? Tots plegats estem patint prous atacs a la nostra llengua, a la nostra cultura, com per quedar-nos parats. Necessitem alguna eina que ens pugue apropar.

Aquí és on entra en joc Ràdio Terra. Un mitjà per unir-nos, per discutir les diferències que alguns al•leguen, per solidaritzar-nos entre naltres, per fer país. Un mitjà descentralitzat, on valgue el mateix la informació que ve des de Barcelona, Elx, Calaceit, Eivissa o Perpinyà. Perquè s’acabe la creença de que tenim un país amb territoris de primera i altres de segona.

Marcel Pena
és periodista de la Llitera