(Publicat a La Comarca el 21 de febrer del 2014)

La presidenta del Govern aragonès, Luisa Fernanda Rudi, presentava el passat mes de desembre un ambiciós projecte cultural per difondre la història i la cultura d’Aragó titulat ‘Corona de Aragón. Historia y arte’. Després de resaltar la riquesa i importància del patrimoni aragonés, entrave en la justificació política de la iniciativa, que, com era de preveure, és donar-li un clatellot al veí català, encara que sense referir-se’n a ell obertament.

Una vegada més -i ja pareix una auntèntica i perillosa paranoia- l’actual classe dirigent aragonesa treballe a la defensiva d’una suposada hostilitat catalana. La presidenta cante les bondats de la campanya cultural que la DGA posarà en marxa l’any 2015 per, a continuació, carregar contra l’enemic català i les seues “deliberades falsificacions històriques” practicades, segons Rudi, desde “fa massa temps”.

Poques setmanes després ere el PAR, soci de la popular Rudi al Govern d’Aragó, qui s’apuntave a la guerra en defensa de la veracitat i fidelitat a l’historia de la Corona d’Aragó. La diputada aragonessista María Herrero posave el crit al cel contra les “tergiversacions interesades” de la història de la Corona d’Aragó. Els aragonesistes reclamen en una iniciativa parlamentària “l’absoluta veracitat” i el “màxim rigor y precisió” en l’ensenyament de la història perquè, segons denuncien, n’hi ha massa libres de text, i fins i tot enciclopèdies, que falten al “rigor i a la veritat”.

Es tracta de la mateixa presidenta d’Aragó, de la mateixa diputada María Herrero, del mateix el PP i del mateix el PAR que van promoure i aprovar una llei de llengües que anomene al català “lengua aragonesa propia del Aragón oriental (lapao)’, la més gran falsificació deliberada de la realitat, la més flagrant manca de rigor i veracitat i la pitjor tergiversació de la cultura aragonesa que s’hagi vist mai.

Arribats a este punt, caldrie preguntar-se quina autoritat moral tenen Luisa Fernanda Rudi, María Herrero, el PP o el PAR per a donar lliçons de rigor, veracitat i precisió.

Lluís Rajadell