Els ibers parlaven valencià | Lo Finestró.
No sé si qualificar de bogeria o de més enllà del surrealisme el dictamen del ple del Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat Valenciana sobre la definició de “valencià” del Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. D’acord amb la petició de la Generalitat, el Consell Jurídic ha aprovat per unanimitat que la definició de l’AVL no respecta ni encaixa amb l’estatut valencià, la qual cosa desautoritza l’AVL de les seues funcions acadèmiques pròpies. Fins on ha arribat la judicialització d’aquest país? Però, no se’n adonen els valencians de tot allò que els està passant! De tota manera hi ha més de 40 sentències dels alts tribunals que avalen que el català i el valencià són la mateixa llengua.
I tot perquè el Diccionari Normatiu defineix “valencià” com a “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”
Ara entenem perfectament perquè el portaveu del grup popular de las Corts valencianes, Jorge Bellver, va presentar una proposició no de llei on assegurava que “el valenciano hunde sus raíces en la más profunda prehistoria y viene de los íberos, en el siglo VI antes de Cristo”.