Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? | Xarxes socials i llengües

Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? | Xarxes socials i llengües.

L’any 2013 s’aprova a Aragó la II Llei de Llengües per part del PP i del PAR. Molts la denominen com la Llei de NO-Llengües, perquè a pesar que el text de la Llei es reitera a protegir les llengües de la Franja i de l’Alt Aragó, en tota la Llei no apareix cap nom per a les llengües. De fet, lo text permet qualsevol denominació, entre elles, la de català i la d’aragonès, denominació històrica, científica i que encara conserva la Llei de Patrimoni Cultural (1999) a l’article 2. Però comparant Lleis, es pot saber que precisament és com NO se’ls vol denominar. Perquè a la I Llei de llengües d’Aragó (2009) se’ls  denominava català i aragonès. I la II Llei de llengües exclou estes denominacions conscientment.

I és aquí a on naix lo LAPAO. La intenció de la majoria parlamentària aragonesa per arraconar les denominacions acadèmiques no ho té fàcil. Perquè l’única denominació unitària per al català és la de l’orienaragonès inventada pels blaveros més radicals al voltant de l’any 2000. I el PP-PAR no es podria trobar a gust entre grups radicals associats amb actes de l’extremadreta. Així que en l’únic punt de la Llei en què es posa nom a les reiterades llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó (Article 5), reben el nom de lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma i lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, ambdós amb les seues corresponents modalidades lingüísticas, també . Evidentment, les noves denominacions no podien tenir recorregut, i socialment van arrelar les sigles: LAPAO i LAPAPYP. Que, per cert, no van ser inventades pels pèrfids catalans. De fet,  unes setmanes abans ja hi havia una altra proposta, que tampoc era catalana.

A tot això, lo Govern d’Aragó es va veure aïllat, perquè no va medir bé la seua capacitat de controlar el nivell d’irracionalitat que es pot permetre. Ni l’Heraldo va eixir a donar base ideològica a la bèstia. I una vegada que ha començat lo curs, és quan toca fer política. Partim del fet que ni el PP ni el PAR creuen realment que el que se sent als carrers de la Franja no és català (Postureo LAPAO, riau riau!). Però en la política del dia a dia, la Consellera Serrat, ha fet passos que fins ara no havia donat: ha afirmat oficialment que a la Franja no es parla català (16/9/2013).

Recopilem: es fa una Llei on les llengües poden rebre qualsevol nom, fins i tot el de català i aragonès. Però la Consellera declara oficialment que el català no és una llengua pròpia d’Aragó (i per tant, los catalanoparlants són al·lòctons). Creieu que la irracionalitat pot arribar fins este punt? Doncs no. Pot anar més enllà. Perquè pot afirmar tot seguit que a la Franja es parla la llengua aragonesa. Al més pur estil del blaverisme radical.

Per tant, ja tenim resposta a la pregunta inicial: Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? NO. A la Franja es parla la llengua aragonesa. I queda així la cosa? Doncs tampoc. És pot anar més lluny? Sí. Bastant més. Fins on? Fins dir diego on s’ha dit digo, i contradir tot allò que s’ha dit oficialment. Segons la mateixa Consellera Serrat, a la Franja s’impartien classes d’una modalitat lingüística de la zona Oriental d’Aragó denominada català. Cercle tancat. No se li volia dir català, se li posava una denominació que podia incorporar el català, per a finalment declarar que no era català, i que de fet, era la llengua aragonesa, per a acabar fent classes d’una modalitat lingüística de la zona Oriental d’Aragó denominada català. I finalment, lo Govern d’Aragó continua signant lo conveni en Catalunya per a fer classes de català. Tot correcte!

I ara sí! Ja podem respondre a la pregunta inicial. Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? No se sap. Ni s’espera saber-ho. Perquè la política lingüística del PP i del PAR és, sobretot, de postureo LAPAO, riau, riau.

Documents i imatges via @CHACortes