30 ANYS ESCRIBINT A LA VANGUARDIA | Mas de Bringuè.
El diumenge 25 de setembre de 1983 vaig veure publicat el meu primer article a La Vanguardia. Es tractava d’un dels tres reportatges que em van encarregar, per mitjà del meu amic i paisà de Saidí, Joaquim Ibarz, llavors ja corresponsal a Mèxic d’aquest diari, per a donar a conèixer als lectors de Catalunya la situació social, econòmica, cultural i lingüística de les diverses comarques de la Franja, que ja en aquells moments, començaven a reclamar atenció i el reconeixement de la seua realitat lingüística. Aquell primer treball (que reproduïm en aquest blog) estava centrat en la part més septentrional de la Franja, la Ribagorça oriental. En posteriors diumenges van sortir els altres dos reportatges: un dedicat a la Llitera i el Baix Cinca (2-10-83) i un sobre el Matarranya (9-10-83).
A partir d’eixes publicacions, el redactor en cap de Nacional i Comarques, el periodista i novel•lista Francesc González Ledesma, em va proposar, per consell de l’amic Eugeni Madueño, vell company de feines passades a la revista Grama de Santa Coloma i del diari Tele-Expres als anys 70, portar la corresponsalia de La Vanguardia a l’ Aragó, que en aquells moments estava vacant. Vaig acceptar i… fins ara. Des de llavors, han sigut centenars d’articles (cròniques, notícies breus, reportatges, entrevistes…) potser prop de dos mil, els que m’han publicat a les diferents seccions del diari: política, economia, societat – tendències, cultura, esports, etc. A més d’aquells primers articles sobre la Franja, tema sobre el que hem fet una abundant i constant cobertura (l’últim va ser aquest mes d’agost sobre els 30 anys de la Llibreria Serret de Vall-de-roures), he estat testimoni de nombrosos fets que han marcat la història informativa d’Aragó: els greus atemptats perpetrats per ETA i GRAPO, el cas Roldán, la primera festa de “tions” de Plan, les inundacions de Biescas, la candidatura i la celebració de la Expo Saragossa 2008, les successives eleccions autonòmiques i municipals, amb entrevistes als diferents presidents regionals elegits (Santiago Marraco, Hipólito Gómez de las Roces, Emilio Eiroa, Marcel•lí Iglesias…), ressenya d’exposicions artístiques de rellevància internacional, els festivals de Cine d’Osca i de música ètnica “Pirineus Sud, etc…
També he estat testimoni dels diferents canvis i etapes per les que ha passat en aquestes tres dècades aquest veterà i prestigiós diari barcelonès: canvis en el format, el disseny i les formes d’impressió; relleus en la direcció del diari, en los caps de secció, en els enfocaments informatius, i editorials; canvis en los sistemes de transmissió de les cròniques, des de la trucada telefònica a cobro revertit fins al correu electrònic , etc.
A tot ens hem tingut que adaptar els corresponsals “de províncies” però sempre ens ha guiat l’afany de que el pols de l’actualitat d’aquesta oblidada regió espanyola pogués bategar, de tant en tant, en algun racó de la premsa d’àmbit estatal i general.
Des d’ací vull esmentar i agrair la presència inseparable, al meu costat sempre, des d’abans de començar jo, com a corresponsal del diari “El País” i actualment com a corresponsal de “El mundo”, del periodista i escriptor Javier Ortega, vell amic. Junts hem trescat molts camins informatius en aquestes tres dècades i junts ens hem animat i consolat mútuament davant els infortunis i els oblits, menyspreus i incomprensions que de vegades sofrim des de les estressades i llunyanes redaccions dels nostres propis diaris. També vull acorda’m de l’actual delegada d’Europa Press a l’Aragó, Alicia Ibarés, amb la qual vam treballar junts a la corresponsalia uns anys, i a la qual agraeixo la seua leialtat, amistat i professionalitat.