Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena (i III) | Lo finestró del Gràcia.
El 1940 van ingressar al Museu d’Art de Catalunya —MAC, ara MNAC—), en qualitat de dipòsit, les pintures murals de Sixena, les quals mai havien sortit de Barcelona. El juliol de 1961 va tenir lloc al Palau Nacional de Monjuïc una exposició internacional sobre art romànic, compartida amb Santiago de Compostela, organitzada pel Govern Espanyol i sota els auspicis del Consell d’Europa. La Sala de Sixena va ser posada en valor, i sota les arcades es van exposar alguns dels més importants manuscrits anglesos relacionats amb les pintures, així com un tom de la Bíblia de Winchester i el Salteri de Canterbury. Al MNAC romanen aquestes pintures murals de Sixena fins avui, ocupant una gran part de l’espai núm. 8 de la Col·lecció d’Art Romànic, potser la més emblemàtica del MNAC per l’excepcionalitat de la pintura mural, única al món.
Segons Ainaud de Lassarte, d’ençà del 1957 els equips tècnics del MAC sota la seua direcció i amb un equip tècnic format per Joaquim Pradell, cap dels Serveis de Restauració, Lluís Iglesias, encarregat dels Serveis de Conservació i l’expert auxiliar, J. M. Tous van fer diverses actuacions i investigacions a Sixena i van descobrir les pintures del tester sud de la Sala Capitular, relativament ben conservades, en estar cobertes per la calç que les va salvar de la intempèrie. I acaba el paràgraf —de la Memoria de La pintura romànica en Aragón—: “Como la sala seguía en ruinas y destechada hubo que trasladar también a Barcelona los fragmentos”.
No cal dir que fins el 15 de juny de 1995 Sixena va formar part de la diòcesi de Lleida.