Viles i Gents :: Pobles abandonats :: July :: 2013.
-Publicat a La Comarca 19 de juliol 2013-
Acaba d’eixir a les llibreries Territorios abandonados. Paisajes y pueblos olvidados de Teruel publicat per Rolde de Estudios Aragoneses i l’ Instituto de Estudios Turolenses dels geògrafs valencians Luis del Romero i Antonio Valera. En el treball es presenten, després d’un estudi general introductori, les fitxes temàtiques dels nuclis rurals de la província abandonats durant els últims setanta anys aproximadament. En els mapes que il•lustren el llibre veiem que la major part de viles despoblades corresponen a l’extrem sud del territori mentre que al nord els nuclis habitats han mantingut les poblacions, encara que en la majoria de casos en clara pèrdua demogràfica. Vint-i-set són el total de pobles abandonats a la província, on només la comarca Gúdar-Javalambre es comptabilitzen deu nuclis despoblats. De tots ells tres corresponen a l’actual terme municipal de Castellote, a la comarca del Maestrat; Santolea, El Alconzal i Torremocha i un a la comarca del Matarranya, lo Mas del Llaurador. El primer va desaparèixer per la construcció del pantà de Santolea al riu Guadalope als anys seixanta. La inundació de les terres, a conseqüència de l’embassament, va despoblar també els nuclis propers que perdien per la inundació gran part de la seues possibilitats econòmiques agrícoles i ramaderes: El Alconzal i Torremocha, segons els autors. El cas de despoblament del Mas del Llaurador al Matarranya l’atribueixen al bombardeig, principalment de l’aviació italiana, durant la guerra civil que va derruir gran part de les edificacions de la població i que només unes poques van refer-se per a poder ser habitades fins al principi de la dècada dels seixanta. Els altres veïns originaris del Mas es van traslladar a les viles properes de la Vall del Tormo, només a dos quilòmetres de distància, o Valljunquera, a qui pertany el Mas. L’església de Sant Joan Degollat és l’únic edifici que es manté aixecat desafiant el pas del temps.