Mucho más que un toque de atención desde el valle del Bergantes | Entre pàginas.
Carta de Pietro Cucalón a la Asociación Cultural del Matarranya/ASCUMA. Pietro Cucalón es un maestro de escuela, inquieto y siempre ocupado en la defensa de los intereses de nuestra tierra. Su carta está escrita en un exquisito catalán, el que él se ha preocupado de aprender y de enseñar en las escuelas de los pueblos bilingües por las que ha pasado.
DESASTRE AL RIU BERGANTES
Hola companys d’ASCUMA.
Em dic Pietro Cucalón (crec que ja em coneixeu ja que hem colaborat junts en nombroses ocasions). Sóc un veí de la localitat de Aguaviva/Aiguaviva de Bergantes a la comarca del Baix Aragó. Com sabeu les aigües del riu Bergantes banyen el terme del nostre poble. Compartim aquest riu amb la Comunitat Valenciana així com la llengua.
El motiu de posar-me en contacte amb valtres és per informar-vos de la intenció de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) de construir en breu una PRESA DE LAMINACIÓ. El projecte ja està fet i publicat i les al•legacions acaben el dia 22 de juny. Per resumir la capacitat útil serà de 60.40 hm3 en abocador i 90.87 hm3 en coronació i a més amerarà més de 8 km de curs del riu. ¡Una barbaritat y un desastre ecològic!.
El resultats són clars, fent una “Presa de laminación” al ríu Bergantes que amerarà almenys 8 o 9 km. del llit del riu tot s’anirà a fer punyetes: la flora, la fauna (crancs, lludrigues, madrilles, etc…), el banys al ríu, les passejades, el records i la memòria colectiva d’un lloc… Donen ganes de plorar. La capacitat al máxim serà como el pantá de Castellot i Calanda junts (això està escrit i publicat al projecte).
Un riu verge, dels pocs naturals que queden a Aragó i en tota la península. Té només uns 60 km de langaria amb una fauna preciosa: es tenen anellades i censades almenys mitja dotzena de parelles de llúdrigues, es troben entre altres peixos madrilles, barbs, cloïsses de riu, el cranc autócton aragonès s’estava últimament recuperant… Existeix almenys una herba endèmica i única a la riba d’aquest riu … per no parlar dels seus paisatges, dels seus pouets, tolls i platges naturals aptes per al bany sense riscos, sense remolins, les seves aigües cristal·lines tot l’any i amb una temperatura temperada i tebia que fan possible la vida de molts animals i plantes que en altres rius veïns no es troben. I la memòria i records de generacions i generacions d’un poble com Aiguaviva que no és gens sense el seu riu, la història del qual no es pot explicar ni comprendre si no la unim al Bergantes. Per albirar el seus paisatges només cal escriure a internet el nom del riu.
El pitjor de tot és que el nostre ajuntament està governat pel PAR i per un batlle que sabía tot això des de l’any 2007 i que ha callat fins ara (fa un mes) que ha eixit la publicació de les expropiacions que per cert tenen previst expropiar fins i tot granjes.
Les raons que al·ludeixen des de la CHE és que es fa el pantà per raons de seguretat, és a dir, per recollir les escomeses d’aigua del ríu a la primavera i tardor. D’esta forma assegurar la presa del pantà de Calanda. Hem apuntat la idea de construir basses laterals de contenció, com es va fer en el Matarranya (una altra joia de la naturalesa), però es neguen malgrat que és una solució més barata. És clar que hi ha altres interessos que passen per tenir més capacitat d’aigua emmagatzemada.
Els veïns del poble hem creat una plataforma en defensa del poble amb el lema “El Bergantes no es toca”. Si estimeu oportú recolzar la nostra reivindicació us manaria el correu d’aquesta plataforma.
Sóc conscient que ASCUMA és una associació cultural centrada sobretot en la defensa de la llengua catalana i les seves varietats a Aragó i el nostre recent problema pugue pareixer aliè a factors lingüístics però crec que tot està unit i relacionat. El nostre poble està patint molt aquests últims anys: un alcalde completament contrari a la dignificació de la nostra llengua, una creixent castellanització uniformadora i salvatge de la nostra cultura i tradicions partint últimament del propi govern d’Aragó, la nostra terra, i ara “el pantà”, perquè la presa sens dubte matarà el nostre poble.
El poble sencer està en contra d’aquest projecte. Estem buscant ajuda per tots els mitjans. Ens agradaria que comentareu esta situació amb la gent del Matarranya per que mos cal tota l’ajuda possible i si teniu alguna idea sobretot des d’el punt de vista mediambiental vos possareu en contacte amb naltres per salvar el nostre riu.
Perdoneu per que potser haja posat massa passió en estes línies i els sentiments em vénen a borbollons i en algú moment no m’haja explicat molt bé, pero ens juguem molt, moltíssim.
Moltes gràcies pel vostre temps.