Institut d’Estudis del BaixCinca.
ALS NOSTRES REPRESENTANTS EN L’AJUNTAMENT DE FRAGA
Us adrecem estes lletres enmig de la voràgine informativa que s’ha generat al voltant de l’aprovació a les Corts aragoneses d’una nova llei de llengües que condemna la nostra –si més no en el llargarut territori en què ens ha tocat viure– a no tindre per nom més que una llarga perífrasi –«lengua aragonesa propia del área oriental»– l’acrònim de la qual –repetit en la premsa i en les xarxes socials fins a la sacietat– ens resistim a reproduir.
A banda de la qüestió nominal, la nostra petició és, senzillament, que des de l’Ajuntament protegiu i promocioneu la nostra llengua, com, d’altra banda, vau prometre en la campanya electoral a les darreres eleccions municipals.
Entenem que protegir i promocionar vol dir afavorir, des de l’Ajuntament en tots aquells àmbits de la seua competència, l’ús natural de la nostra llengua, vetllant per les formes genuïnes que li són pròpies, sense complexos d’inferioritat ni falses coartades.
Per tant, l’Ajuntament pot protegir i promocionar l’ús de la nostra llengua en els comunicats adreçats a la ciutadania, ens els mitjans de comunicació de gestió municipal (Ràdio Fraga, Lo pedrís), en les intervencions públiques formals o informals dels membres del consistori, en els plens municipals, en la retolació viària, en la documentació o en els fulletons diversos editats des d’instàncies municipals, en els diferents actes no necessàriament de caràcter cultural… per no esmentar moltes altres oportunitats de protegir la nostra llengua promocionant-ne el seu ús habitual.
La gent de Fraga tenim devoció pel vestit de faldetes. Hi ha qui se’l posa el Dia de la faldeta i qui només ix a retratar estampats i textures, però tothom el sentim molt nostre. Ara, ningú es planteja vestir-se de faldetes l’endemà d’aquell dia. Les faldetes no estan fetes per a la vida moderna: han perdut la seua utilitat de peça de vestir quotidiana per adquirir un valor simbòlic d’identitat col·lectiva.
Siguem clars. Si el que es pretén és anar arraconant la nostra parla a una mostra folklòrica (tan simbòlica com vulgueu) com ho són les faldetes, que només eixoregem un dia a l’any, estem en el bon camí: en un parell de generacions lo fragatí no serà més que el record del que parlaven les nostres jaies i el nom –escrit amb més o menys encert– d’una penya o d’una estampa del Dia de la Faldeta.
Si, pel contrari, volem que la nostra llengua –coneguda internacionalment com a català– ens sobrevisca a nosaltres mateixos, ens l’hem de posar cada dia i en tota circumstància, única manera de promocionar-la i de protegir-la de caure en desús. Altrament, lo fragatí deixarà de parlar-se i tothom, també els nostres representants a l’Ajuntament per la responsabilitat que us pertoca, en serem còmplices.
Junta de l’IEBC-IEA, juny de 2013