Viles i Gents :: De secà :: May :: 2013.
A voltes pels passadissos judicials es poden trobar uns curiosos personatges que a poc a poc s’han anat guanyant una trista celebritat degut a les calamitats que en determinats casos poden arribar a ocasionar. Són persones sense formació jurídica ni experiència, i evidentment sense cap titulació, que en els seus cercles familiar i d’amistats han adquirit un cert renom com a coneixedors de les dreceres i viaranys dels mons administratiu i judicial. Són coneguts col•loquialment com a “advocats de secà”. I presumixen de saber-ho tot i parlen amb una gran desimboltura i sense ambages de matèries en les que són llecs. Fins al punt que alguns confiats els consulten i els demanen consell.
Hi penso moltes voltes en estos brillants “homens de lleis”. Sobretot ara que a l’Aragó, pels despatxos i pels laberints del poder han aparegut, com si foren bolets, tants “filòlegs de secà”. Eixos personatges als que tant se’ls en foten los dictàmens de la “Real Academia Española” o de la Universitat de Saragossa, i passen olímpicament del criteri unànime de la comunitat científica.
No puc evitar establir paral•lelismes entre els “advocats” i els “filòlegs” de secà. I me’ls imagino, als “filòlegs”, tocant los ressorts dels poder amb los seus llargs tentacles, amb la sacrosanta missió d’aconseguir proscriure el nom de català per a la llengua que parlem a la Franja. Ara que, amb les denominacions eufemístiques de “Lengua aragonesa propia del área oriental” i “Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” que consagre la nova i regressiva llei, tant ells com lo PP i el PAR s’han lluït. Ah! i per cert: a vore si els militants de la proscripció s’espavilen i comencen d’una volta a escriure en eixos idiomes rebatejats; a vore si per fi demostren lo gran interés que diuen tindre de protegir y promocionar “las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”. Perquè, de moment, en este aspecte, ben poca cosa han fet llevat d’embolicar la troca.
Publicat a La Comarca, columna «Viles i gents», edició del 17 de maig de 2013