Nació Digital: Blanca Busquets – Alerta amb l’Acadèmia!.
Això de la denominació de LAPAO i del LAPAPYP és la cosa més tristament ridícula que he sentit en els últims temps. Amb el canvi de denominació, l’aragonès ja ha begut oli, si no l’havia begut fins ara; amb això del LAPAO, en canvi, la meva opinió sincera és que, de moment, no aconseguiran cap altra cosa que una exaltació de la llengua catalana per part dels habitants de la Franja que la parlen… De moment.
Em sembla, però, molt perillós que es creï l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i que, a mes de canviar els topònims amb aquella alegria, canviïn la normativa de la nostra llengua, que, els agradi o no, és també la d’unes quantes persones tan aragoneses com ells. La pinça que ha organitzat el PP al voltant del català amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb no se sap ben bé què que estan organitzant a les Illes, i ara amb aquesta Acadèmia Aragonesa de la Llengua, serveix per crear noves llengües que s’allunyen a poc a poc del català i, el més trist del cas, és que ho aconseguiran si no passa alguna cosa que ho aturi a l’Aragó i a les Illes.
Al País Valencià ja és tard. Com ja he comentat en altres ocasions, em sembla d’una malignitat sibil·lina el fet de crear una altra llengua amb una altra acadèmia en la qual, per postres, hi ha lingüistes de la banda blavera i de la banda catalanista, com per tenir-nos a tots contents. Una llengua es va fent seguint els dictats d’una acadèmia i, per més que la banda catalanista tibi cap a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el cas és que no hi ha un altre remei que admetre com a bones i normatives, cada vegada més, les formes dialectals del País Valencià.
No falta pas tant, penso, perquè el català i el valencià siguin realment dues llengües diferents. Sento ser tan pessimista, però ja ara hi ha tot un joc de paraules, de morfologia i de sintaxi inadmissibles en la normativa de l’IEC –és a dir, la nostra- que, en canvi, són perfectament permeses per l’AVL. Aquesta és la trista veritat. I a les Illes Balears miren de seguir-los els passos, també, tot i que em fa l’efecte que, gràcies a Déu, ho tenen més difícil.
No sé si l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa serà de LAPAO, de LAPAPYP, de castellà o de tot a la vegada. Sigui com sigui, espero que hi siguem a temps d’aturar aquest desastre d’alguna manera. I estaria bé, també, que Brussel·les reaccioni davant d’aquests disbarats que, ho aconsegueixin o no, no pretenen altra cosa que l’extermini d’una llengua europea mil·lenària, que és la nostra i que no s’hauria de permetre que s’esqueixés o que es volgués esqueixar d’aquesta manera. Que Europa serveixi d’alguna cosa.