La Plataforma per la Llengua denuncia que la nova llei de llengües de l’Aragó vulnera la Constitució i els acords europeus signats per Espanya
La Plataforma per la Llengua denuncia que la nova llei de llengües que s’aprovarà avui a les Corts de l’Aragó, amb els vots favorables del PP i el PAR, és contrària a la constitució espanyola i a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. A més, ressalta que l’aprovació de la normativa suposa un salt qualitatiu en l’ofensiva contra la unitat de la llengua catalana. L’ONG del català ha elaborat un quadre comparatiu (vegeu-lo aquí) que analitza la situació legal del català a la nova llei de llengües de l’Aragó.
La nova normativa, no només deixarà de reconèixer que el català és una llengua pròpia original i històrica de l’Aragó, un dels principals avenços de l’anterior llei de llengües aprovada el 2009 pel PSOE i CHA, que es rebateja com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental), sinó que també preveu la creació de l’Academia Aragonesa de la Lengua que podrà establir unes normes i una gramàtica pròpies pel català de l’Aragó, com si es tractés d’una llengua diferent. A més a més, les institucions aragoneses, en cas d’utilitzar el català en l’àmbit públic, es regiran per la normativa establerta per l’esmentada acadèmia. Els principals objectius d’aquests canvis són negar la unitat de la llengua i afeblir els drets i capacitats d’aprenentatge, treball i mobilitat dels ciutadans aragonesos de la Franja.
Per altra banda, la llei que s’aprovarà és inconstitucional, atès que nega el caràcter de llengua oficial al català i l’aragonès, contradient l’article 3 de la Constitució Espanyola de 1978, que estableix que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. L’estatut aragonès remet el reconeixement oficial a aquesta llei que, contra el mandat constitucional, no el reconeix. Tampoc s’adapta a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada i ratificada per l’Estat espanyol, i, per tant, d’obligat acompliment pel govern espanyol i aragonès.
L’ONG del català ha elaborat un quadre comparatiu (vegeu-lo aquí) que analitza la situació legal del català a la nova llei de llengües de l’Aragó i es compara amb l’anterior llei de llengües de l’Aragó de 2009 i amb la situació de l’occità a Catalunya, després de l’aprovació de la Llei de l’Occità l’any 2010 (per ajudar a fer-ne la comparativa). També s’inclou una proposta de mínims pel català a la Franja dins la comunitat autònoma aragonesa elaborada per la Plataforma per la Llengua i un quadre amb les posicions de les forces polítiques representades a les Corts Aragoneses. Aquest quadre permet visualitzar la situació de total desprotecció en què queda el català després de l’aprovació de la nova normativa i la manca de drets lingüístics que pateixen els catalanoparlants de la Franja.
—
Incompliments bàsics de la Carta Europea de la Llengües Regionals o Minoritàries en la Llei de llengües de l’Aragó 2013:
- Incompliment de l’article 7 de la Carta pel que fa al reconeixement de la unitat de la llengua
- Incompliment de l’article 8 de la Carta pel que fa a l’ensenyament. La Llei fa el català optatiu quan segons la Carta hauria no només de garantir l’aprenentatge del català sinó l’ensenyament en català
- Incompliment de l’article 10 de la Carta. Contràriament a la Carta la Llei no garanteix l’ús del català en els documents, actes i acords a l’administració local, ni en el funcionament general de l’administració. Tot queda en funció de la decisió de cada corporació local. L’anterior llei establia que aquests documents havien de ser redactats en català i castellà.
- Incompliment de l’article 10 de la Carta. Contràriament a la Carta no es reconeixen els topònims en català com a oficials. L’únic topònim obligatori és el castellà, el català és optatiu. En l’anterior llei s’establia com a topònim oficial la forma catalana, llevat que ho establís diferent la legislació aragonesa.