Viles i Gents :: Nyafes i nyafons :: March :: 2013.
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 16 de març del 2013)
Som animals socials i el nostre destí és moure’ns envoltats d’altres persones que aproven les nostres accions, les critiquen o, més rarament, les contemplen amb indiferència. Entre els crítics, alguns adopten la postura àcida i d’altres, amics de la broma, en fan nyafa. D’ací déu de vindre l’expressió de que mig món s’enriu de l’altre mig. Jo no sé si això és cert amb estadístiques a la mà, però sí que penso que la burla pot arribar a ser molt pitjor que la crítica sèria. Lo riure rebaixa, fa inferior l’objecte de la nyafa, que s’efectua des de la postura de superioritat —física, intel•lectual, moral…— del subjecte que ho formula.
A les nostres viles, comunitats xicotetes, una meitat mira l’altra. I per tradició s’ha consolidat un costum de crear malnoms, batear, posar “motes” que han anat passat de pares a fills, més o menys acceptats per cada generació en funció del seu contingut nyafó. Un apel•latiu que designa un ofici o és la deformació d’un nom de pila una mica estrany pot resultar assumit una mica millor que un altre que implica un defecte físic o un costum o feit concret reprovable. Si ha passat una mica de temps des del seu origen, igual s’accepta una mica millor. Tant se val, a un li pot caure poc en gràcia l’apel•latiu familiar i per identificar-se una mica millor ha d’acabar dient: “Sic fill del tio tal i de la tia qual, de ca el-no-sé-què”. Això als temps en què tots eren “tios” i “ties” a la classe popular, i n’havia “sinyors” i “sinyores” de les terres i els quartos, i els “dons” i les “donyes”, que tenien títols universitaris, un curiós escalafó. Tots estos tractaments s’han anat esfumant al calor de la igualtat essencial i democràtica dels temps, reduïts cada u de nosaltres al nostre nom, igual que els herois grecs, los generals i emperadors romans o els personatges populars de la tele. Tot ha desaparegut excepte els malnoms i els bateadors que els inventen sense parar, amb imaginació inesgotable. Temps de nyafa!
María Dolores Gimeno