«The Walking Wired» ‘caminants connectats’ « L’esmolet.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 7, febrer 2013
Sortim a fer una passejada pels carrers d’Alcanyís. Ens passa per la vora un cotxe amb dos ocupants, una parella jove. Condueix el noi mentre la noia subjecta un smartphone amb les dues mans i els polzes sobre la pantalla. M’ha semblat veure una espurna de solitud en els ulls del conductor i una certa alienació en els de la noia. Uns metres més amunt una altra persona —aquesta supera la trentena— passeja un gosset mentre no aparta la vista ni el dit gros de la pantalleta d’un mòbil. Em miro la meua dona amb un punt d’inquietud. Ens creuem amb dos nois amb xandall i bossa d’esports que també estan abstrets en el rectangle lluminós de sengles telèfons intel·ligents. La cosa comença a ser alarmant. Apressem el pas per arribar el més aviat possible a casa. Abans, però, cal entrar a la fleca a comprar el pa. Com és dissabte, la dependenta és una joveneta. Ens atén sense deixar de mirar-se i manipular la fascinant superfície de l’IPhone. Paguem sense poder dissimular el nerviosisme i ens precipitem dins la seguretat del portal. De l’ascensor en surt una mare i dues filles. Aquestes aferren els mòbils de darrera generació que els deu haver cagat el Tronc de Nadal. Intercanviem un esguard de fatalitat amb la mare, que les segueix cap al carrer resignada a la incomunicació materno-filial.
En arribar a casa ens asseiem davant el televisor per a visualitzar el darrer capítol gravat de The Walkind Dead. És esgarrifós el món apocalíptic que retrata: una epidèmia ha convertit en zombis tots els morts de la Terra. No hi ha lloc on arrecerar-se. Els sobrevivents anomenen els zombis «els caminants». En aquell moment passa una de les filles pel davant de la porta del menjador. Ha estat una visió fugaç, però suficient per constatar que entre les mans hi sostenia un petit objecte rectangular. Ella també s’ha trasmudat en ‘caminant’. Efectivament, no hi ha lloc on arrecerar-se.