Puyalón de Cuchas destaca la inversión de más de 550 mil euros en el “Diccionario de español de Aragón”.
Recuerdan que esta inversión superior a los 550 mil euros para la asimilación de la lengua aragonesa y catalana en el “Diccionario diferencial del español de Aragón” proviene de la Universidad de Zaragoza y el recortado Ministerio de Cultura, Educación y Ciencia.
La organización independentista explica que esta iniciativa tiene un marcado carácter colonizador respecto a las lenguas propias de Aragón. María Luisa Arnal, coordinadora de este proyecto universitario afirma que “estudiarán unas 25.000 palabras y habla del buen trabajo de muchos departamentos universitarios”, y recalca “que este trabajo no está basado sólo en todo lo que procede de la parte norte de Aragón ni lo de la franja oriental de la comunidad Autónoma”. Para Puyalón esto supone reconocer que todo este proyecto es un forma más del proceso de asimilación del aragonés y el catalán.
Según declaraciones de Zésar Corella, Coordinador Nacional de Puyalón, “quieren terminar el trabajo de conquista lingüística del resto de Aragón”, y añade “es como poco sorprendente que en la actual situación económica en nuestro país e internacionalmente, el Ministerio español dedique medio millón de euros a este proyecto y mientras asfixie el presupuesto de la Escuela Pública aragonesa. Por no mencionar la dejación de obligaciones con los y las aragonesas cuya lengua es el aragonés o el catalán.”
Los independentistas concluyen, tras el estudio de las cifras económicas de este proyecto, que “es sencillamente impresentable mantener hoy en día estos profesores pagados con dinero público, y observar cómo se prioriza este proyecto antes que un estudio sistemático del aragonés, fuente del 90% de los dialectismos del castellano aragonés. Los “autoproclamados” como los investigadores más importantes sobre el aragonés tienen una producción científica sobre esta cuestión baja y mala, solamente hacen acto de presencia para atacar al aragonés y al catalán y están callados mientras sale desde las Cortes de Aragón una nueva Ley de Lenguas, que contradice lo que ellos dicen en sus libros. Estamos perdiendo la últimas oportunidades de estudiar el aragonés, y mantenerlo vivo.”
català
El retallat Ministeri de Ciència i la UZ invertiran més de 550 mil € en l’assimilació de la llengua aragonesa i catalana al “Diccionari diferencial de l’Espanyol d’Aragó”
Maria Luisa Arnal, Rosa María Castañer, José María Enguita i Vicente Lagüéns són els assalariats de la Universitat de Saragossa, sempre amb el suport de la beca del Ministeri de Ciència i Innovació, que vénen treballant des del 2005 i esperen fer-ho fins al 2014, en el “Diccionari diferencial de l’espanyol d’Aragó”. No es coneixen dades dels ajuts del Ministeri espanyol per aquesta feina colonitzadora. Generalment parlem de concessions de projectes del Ministeri de Cultura d’uns 100.000 € sobre els quals no existeix cap control i que al final una part sempre acaba en les butxaques d’alguns catedràtics. D’altra banda sabem que l’Institut Cervantes té 97.230.000 € de pressupost el 2012, només -5,5% respecte a 2011, mentre a Cultura -15,1%, -25.6% en R+D en el mateix M. Ciència, o la derogació i modificació de la Llei de llengües d’Aragó segons “supòsits” econòmics, perfectament maquillats i fets públics pel portaveu neoliberal, degà de la premsa a Aragó.
Afortunadament algunes dades encara són públiques, entre el pobre i retallat erari públic. Però no tots/es els funcionaris/ies pateixen la mateixa marginació, i la coneguda reducció de beques per a estudis pareix no arribar de la mateixa manera (-62.5% en beques universitàries 2012). Fent una mitjana dels salaris del Departament de Lingüística General i Hispànica, de la qual formen part tots/es quatre professors de més amunt, uns 2.500 € de salari brut mensual fan un compte de 466 mil € del pressupost de la UZ. Euros que hagueren pogut utilitzar per evitar la reducció -6,6% en el pressupost de la UZ el 2012 i per exemple poder deixar obertes les instal·lacions i biblioteques de la Universitat en el transcurs de la Setmana Santa, Nadal i 15 dies d’Estiu.
La incredulitat per mantenir avui en dia aquests professors pagats amb diners públics, arriba al seu punt àlgid en veure com es prioritza aquest projecte abans que un estudi sistemàtic de l’aragonès, font del 90% dels dialectalismes del castellà aragonès. Els “autoproclamats” com els investigadors més importants sobre l’aragonès tenen una producció científica sobre aquesta qüestió baixa i dolenta, només fan acte de presència per atacar l’aragonès i el català i estan callats mentre ix des de les Corts la nova Llei de Llengües, que contradiu el que ells diuen en els seus llibres. Potser pensen que l’aragonès no existeix?!, Però estan perdent les últimes oportunitats d’estudiar l’aragonès, després ells saben que morirà.
La coordinadora d’aquest projecte que “estudiarà unes 25.000 paraules i que parla de la bona feina de molts departaments universitaris …”, M L Arnal, recalca que aquest treball no està basat només “en tot el que procedeix de la part nord d’Aragó ni allò de la franja oriental de la comunitat autònoma … “. Assumint així que la finalitat de tot aquest projecte és l’assimilació de l’aragonès (parlat amb més intensitat en aquesta part nord d’Aragó) i el català (parlat a la franja oriental). A sobre, alhora, volen acabar la feina de conquesta lingüística de la resta d’Aragó, començada fa 3 segles, amb la conquesta d’Aragó per part de Castella, la batalla d’Almansa i la mort del Justícia d’Aragó.
Els temps han canviat, la feina és la mateixa, i les ferramentes diferents. Segons informacions del portaveu de torn en aquests assumptes (H A), el programa d’Aragó TV “Bien Dicho”, que bat rècords d’audiència cada dijous arribant al 27,7%, és un bon exemple d’aquest interès dels aragonesos pels “endemismes aragonesos de l’espanyol”.
Darrere d’aquests projectes hi ha governs nacionalistes com PP-PAR, el patriotisme dels quals no arriba més enllà dels assumptes culturals o folklòrics, o el PSOE, que ja el 2005 va permetre l’obertura d’aquest projecte. I un Ministeri Espanyol com Maria diu, “intenta fer la mateixa feina que a Andalusia ja es va fer fa temps” (curiosa comparació per a una filòloga). I que, com en aquest cas, o en la derogació de la llei de llengües, no dubta a rebatre les posicions més consolidades del món científic, negant la pròpia existència de l’aragonès i el català a Aragó.