Skip to content

Archive

Category: Territori

Programa del MAGAZIN del dissabte 23 de novembre de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-12.- “Lloança de la patata”. Rubén Catalán xef maellà.
12-12:35.- ÀGORA.- “El moviment olímpic”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:35- 12:55.- “Fira d’Artesans. 4ª Fira Comarcal d’Oficis Tradicionals i Fira del vi”. Nonasp 23 i 24 de noviembre. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”.
Acudeixen a la Fira, la Directora General de Patrimoni Cultural de la DGA Gloria Pérez García, i Ramón Celma Escuín, Vicepresident de Les Corts d’Aragó. (Intentarem entrevistar-los).
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25-13:40.- Què ve el llop!! Pedro Martínez , agent de la naturalesa.
13:40-14.- Entrevista a Isabel Orcal , coordinadora de la Asociación ASADIC (Asociación de ayuda a las personas con discapacidad de Caspe y Comarca), con motivo de la “II Caminata Accesible y Solidaria”, que se celebrará en CASPE , el día 1 de diciembre.
Participants: Rubén Catalán, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Josep Mª Ráfales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Pedro Martínez, Isabel Orcal, Luis Carví i Elías Satué.

Source: El río Matarraña registra una crecida de 184 metros cúbicos y provoca nuevos problemas de agua en Mazaleón y Lledó

Source: Maella enfrenta nuevas afectaciones tras una segunda riada y pedirán una ampliación de las ayudas por parte de la DGA

Source: La zona de salud de Mas de las Matas recupera dos médicos pero Aguaviva pierde a su único facultativo

Source: El Matarraña tendrá un manual de buenas prácticas en turismo sostenible

Source: Beceite devolverá 1,5 millones del Plan de Sostenibilidad Turística al no cumplir los plazos

Source: Vall de Benasc: quan al món rural ja no es parle de preu per pis, sinó de preu per habitació | Matarranya Media

Programa del MAGAZIN del dissabte 16 de novembre de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Ana María Lajusticia ha fallecido a los 100 años. Gran defensora del citrato de magnesio en la dieta de las personas. Laura Gandul dietista- nutricionista, nos hablará de la importancia del magnesio en nuestra dieta.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “La creativitat, qualitat imprescindible en qualsevol àmbit, d’allò que en diem progrés”. Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Cunicultura. Michel Campanales.
12:40-12:55.- Natxo Sorolla, sociòleg.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez.
13:25-13:40.- Pàgina escolar. Alumnes de Nonasp i de Favara, del” Cra Dos Aguas”.
13:40-14.- Entrevista als panaders favarols, Susi Martín i Miguel Antolín; tota una vida amb les mans a la massa. Ara jubilats, iaios i Miguel president de la confreria “La Sangre de Cristo” de Favara.
Participants: Laura Gandul, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Michel Campanales, Bienvenido Giménez, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, escolars del Cra Dos Aguas, Susi Martín, Miguel Antolín, Marcos Calleja, Ino Balaguer i Elías Satué.

Source: Podcast Más Vale Maña Ep1.mp4 – Google Drive

Source: Las obras de mejora en la A-1411 provocan los primeros cortes de tráfico en Fabara

Source: La DANA deja impracticable y con riesgo de desprendimientos la Vía Verde en el Matarraña

Source: De dignitate | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 21 de setembre del 2024)

L’agost del 2021 Vox va entrar a les Corts d’Aragó una Proposició no de Llei per a suprimir la Direcció General de Política Lingüística i els Instituts de l’Aragonès i del Català de  l’Academia Aragonesa de la Lengua. Vox ho feia per a destruir les nostres llengües pròpies i històriques, uns dels més ferms puntals de la identitat aragonesa. Aleshores aquesta Proposició no prosperà però sí ara –juny del 2024– amb Vox al Govern aquest desficaci és a punt de consumar-se, o ja s’haurà consumat del tot en el moment de publicar-se aquest text. Tanmateix els aragonesos amb  dignitat no han quedat de braços caiguts, han –i hem– denunciat l’afany de Vox i del Partit Popular, el seu soci al Govern, de anorrear-nos. Uns 300 professors de la Universitat de Saragossa ho han fet, moltes acadèmies i associacions d’estudi i  foment de les nostres llengües s’hi han afegit, partits polítics, mitjans, grups musicals, poetes, assagistes …, que d’aragonesos amb dignitat, encara  que no ho parega prou, també n’hi ha força. I ja el juny del 2023 en José Ignacio López Susín havia publicat El Valle de las Brujas/A Val d’as Broixas una breu i impactant, profunda novel·la ambientada en el darrer terç del segle XVI a la Vall de Tena quan les autoritats, reunides el 1582 al Caxicar de l’Artica, decidiren d’aplicar el Contrafur, passant per damunt dels Pactes, ço que va provocar aquell mateix any les tortures i assassinats de tres dones tensines: Orosia, Graziana i Narbona, i en aquest darrer cas també del seu fill nonat. La justícia i els jurats tensins ho decidiren per molt que sabesssen que Aragón serà o que siga o suyo dreito, un dreito que ells trepitjaven amb els peus. Com a  contrapunt a la farsa d’aquell judici i al cru realisme dels maltractes i tortures de les acusades, us recomano que llegiu la cançó de bres de na Narbona (pàgina 155). En aquesta novel·la també podeu llegir en transparència l’afany de l’actual Govern Aragonès per destruir aquests trets tan característics de la nostra identitat aragonesa: la llengua catalana i l’aragonesa.

Artur Quintana i Font

(Publicat a La Comarca el 27 de setembre del 2024) A les terres del Mesquí sempre ha faltat l’aigua a tots los pobles. Fa cinquanta o seixanta anys, quan plovia més que ara, entre les sèquies del Molí, els açuts de la riera i les fontetes de les valls de més caiguda, s’anave apanyant la necessitat d’aigua per mantindre els animalets, poder cultivar alguns fruiters i tindre fato suficient per anar passant la gent llauradora. I si ere l’any prou bo es regaven, després de replegar la collida ja en primavera,

Source: Qui desfà les tronades de l’estiu? | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 28 d’agost del 2024) Any 2014: cop d’estat contra el president electe d’Ucraïna Yanukovich, a causa de la política prorussa que duia a terme. Aquest senyor era anti-OTAN i la oposició pro-OTAN. No cal ser un superdotat per ataüllar qui hi havia al darrera del cop, els de sempre. En aquell moment els russos ucraïnesos eren el 30 %, la majoria concentrats en les regions properes al mar Negre. Moltes d’aquestes regions romangueren fidels al president derrocat, i van fer referè

Source: Ucraïna, una  democràcia  exemplar? | Viles i Gents

Espitlleres (Publicat a La Comarca el 4 d’octubre del 2024) Un dels elements més inquietants que es troben a les construccions rurals són les espitlleres, unes obertures estretes i allargades, fetes en un mur d’una fortificació o en una altra construcció, per exemple, una masia, per la qual es podia mirar a l’exterior i llançar projectils de diversos tipus sense tenir gaire perill de ser ferit pels que els llencen des de fora. Al llarg del terme existeixen masies que demostren que va haver un passat bel•

Source: Espitlleres | Viles i Gents

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.