Programa del MAGAZIN del dissabte 16 de novembre de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Ana María Lajusticia ha fallecido a los 100 años. Gran defensora del citrato de magnesio en la dieta de las personas. Laura Gandul dietista- nutricionista, nos hablará de la importancia del magnesio en nuestra dieta.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “La creativitat, qualitat imprescindible en qualsevol àmbit, d’allò que en diem progrés”. Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Cunicultura. Michel Campanales.
12:40-12:55.- Natxo Sorolla, sociòleg.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez.
13:25-13:40.- Pàgina escolar. Alumnes de Nonasp i de Favara, del” Cra Dos Aguas”.
13:40-14.- Entrevista als panaders favarols, Susi Martín i Miguel Antolín; tota una vida amb les mans a la massa. Ara jubilats, iaios i Miguel president de la confreria “La Sangre de Cristo” de Favara.
Participants: Laura Gandul, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Michel Campanales, Bienvenido Giménez, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, escolars del Cra Dos Aguas, Susi Martín, Miguel Antolín, Marcos Calleja, Ino Balaguer i Elías Satué.
Source: De dignitate | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el 21 de setembre del 2024)
L’agost del 2021 Vox va entrar a les Corts d’Aragó una Proposició no de Llei per a suprimir la Direcció General de Política Lingüística i els Instituts de l’Aragonès i del Català de l’Academia Aragonesa de la Lengua. Vox ho feia per a destruir les nostres llengües pròpies i històriques, uns dels més ferms puntals de la identitat aragonesa. Aleshores aquesta Proposició no prosperà però sí ara –juny del 2024– amb Vox al Govern aquest desficaci és a punt de consumar-se, o ja s’haurà consumat del tot en el moment de publicar-se aquest text. Tanmateix els aragonesos amb dignitat no han quedat de braços caiguts, han –i hem– denunciat l’afany de Vox i del Partit Popular, el seu soci al Govern, de anorrear-nos. Uns 300 professors de la Universitat de Saragossa ho han fet, moltes acadèmies i associacions d’estudi i foment de les nostres llengües s’hi han afegit, partits polítics, mitjans, grups musicals, poetes, assagistes …, que d’aragonesos amb dignitat, encara que no ho parega prou, també n’hi ha força. I ja el juny del 2023 en José Ignacio López Susín havia publicat El Valle de las Brujas/A Val d’as Broixas una breu i impactant, profunda novel·la ambientada en el darrer terç del segle XVI a la Vall de Tena quan les autoritats, reunides el 1582 al Caxicar de l’Artica, decidiren d’aplicar el Contrafur, passant per damunt dels Pactes, ço que va provocar aquell mateix any les tortures i assassinats de tres dones tensines: Orosia, Graziana i Narbona, i en aquest darrer cas també del seu fill nonat. La justícia i els jurats tensins ho decidiren per molt que sabesssen que Aragón serà o que siga o suyo dreito, un dreito que ells trepitjaven amb els peus. Com a contrapunt a la farsa d’aquell judici i al cru realisme dels maltractes i tortures de les acusades, us recomano que llegiu la cançó de bres de na Narbona (pàgina 155). En aquesta novel·la també podeu llegir en transparència l’afany de l’actual Govern Aragonès per destruir aquests trets tan característics de la nostra identitat aragonesa: la llengua catalana i l’aragonesa.
Artur Quintana i Font
(Publicat a La Comarca el 27 de setembre del 2024) A les terres del Mesquí sempre ha faltat l’aigua a tots los pobles. Fa cinquanta o seixanta anys, quan plovia més que ara, entre les sèquies del Molí, els açuts de la riera i les fontetes de les valls de més caiguda, s’anave apanyant la necessitat d’aigua per mantindre els animalets, poder cultivar alguns fruiters i tindre fato suficient per anar passant la gent llauradora. I si ere l’any prou bo es regaven, després de replegar la collida ja en primavera,
(Publicat al Diario de Teruel el 28 d’agost del 2024) Any 2014: cop d’estat contra el president electe d’Ucraïna Yanukovich, a causa de la política prorussa que duia a terme. Aquest senyor era anti-OTAN i la oposició pro-OTAN. No cal ser un superdotat per ataüllar qui hi havia al darrera del cop, els de sempre. En aquell moment els russos ucraïnesos eren el 30 %, la majoria concentrats en les regions properes al mar Negre. Moltes d’aquestes regions romangueren fidels al president derrocat, i van fer referè
Espitlleres (Publicat a La Comarca el 4 d’octubre del 2024) Un dels elements més inquietants que es troben a les construccions rurals són les espitlleres, unes obertures estretes i allargades, fetes en un mur d’una fortificació o en una altra construcció, per exemple, una masia, per la qual es podia mirar a l’exterior i llançar projectils de diversos tipus sense tenir gaire perill de ser ferit pels que els llencen des de fora. Al llarg del terme existeixen masies que demostren que va haver un passat bel•
Source: Espitlleres | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 11 d’octubre del 2024) Existeix, de forma general, la creença que la història és una matèria avorrida i sense sentit. Una assignatura que no cal estudiar, ja que no té cap finalitat. La culpa no és dels estudiants. Tots sabem què porta el riu quan sona. Són els professors, i especialment l’Estat, qui s’haurien d’encarregar de proporcionar una formació més pràctica i activa. De res val forçar als sagals a memoritzar tones de dades i nombres, si porten tots a la butxaca un mòbil do
Source: Alumnes alienats | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 18 d’octubre del 2024)
Pos, a la Societat», «quan estave la Societat», «lo ball de la Societat», «a la biblioteca de la Societat»… La Societat, un referent permanent a la memòria dels nostres iaios i una referència ineludible per a qualsevol historiador del Vall-de-roures contemporani, particularment del primer terç del segle XX.
La Societat, oficialment la Unión Valderrobrense, era un organisme que es va crear l’any 1916 i que va arribar a aglutinar la major part del poble. Va tindre un màxim de socis superior als 500. Només podien associar-se els hòmens de més de 14 anys, el que suposa que la massa social representava, com a poc, unes 2.000 persones, dos terceres parts del total d’habitants del poble, uns 3.000 llavors.
Però la definició de la Societat no és fàcil ni ho era per als propis socis. Estava a mig camí de la cooperativa, el centre recreatiu, l’ateneu cultural i la societat d’auxilis mutus —d’aquí el nom popular, probablement—. Tenia cafeteria, ball, biblioteca, cooperativa de consum, mestre d’escola i societats d’auxilis mutus per a les baixes laborals i per a la mort de les cavalleries de la llaurança.
Era, en tot cas, la clau de la supervivència de les classes menys afavorides, els jornalers, els petits propietaris i els artesans. A més, era un focus de promoció cultural i educativa.
Quan, durant la Guerra Civil, la CNT-FAI se’n va apoderar, la Societat va rebre la primera ferida i, al arribar les tropes franquistes la primavera de 1938, va patir una mort traumàtica. L’edifici que n’era la seu i els seus bens es van espoliar sense miraments per a repartir-se’ls entre els guanyadors a punta de pistola. Va acabar així una experiència de progrés i benestar autogestionada, però va quedar per a sempre el seu record inesborrable a utopia realitzada.
«Quan estave la Societat»…
Lluís Rajadell.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.