Skip to content

continue reading…

Source: El Matarraña valora modificar la tasa única de residuos a petición de los alcaldes

Source: Teruel Existe exige incluir Calaceite, Mazaleón, Lledó y Arens de Lledó como zonas de afección máxima por la sequía

(Publicat a La Comarca, el 4/04/2025)

Natxo Sorolla

En política s’entén que les posicions se mouen entre l’esquerra i la dreta. Una tradició que ve de la Revolució Francesa, en què a l’esquerra de l’Assemblea estaven los que demanaven canvis i més poder del poble, i a la dreta, els que defensaven la monarquia i l’ordre establert.
En termes econòmics, l’esquerra tendeix a privilegiar la justícia social, i per tant, l’intervencionisme: cal un Estat fort. I la dreta tendeix a privilegiar la llibertat, i per tant, la iniciativa individual: lo lliure mercat s’equilibrarà. En termes socials i de valors, l’esquerra s’associe en valors progressistes, com la laïcitat de l’Estat, la igualtat de gènere o el reconeixement dels moviments LGBTIQ+, i la dreta s’associe en valors tradicionals, com la família.
Però si esgarrapem una mica més, la cosa es complique, perquè les tradicions polítiques de cada país són diferents. Per exemple, tot i que la llibertat s’ha associat tradicionalment a la dreta (liberalisme), al nostre context l’esquerra, per oposició al franquisme, sempre ha abanderat la llibertat. De fet, possiblement cal distingir dos classes de dretes: la dreta conservadora, molt focalitzada en l’ordre i la moral, i la dreta liberal, mol focalitzada en la llibertat individual en termes socials.
Una vegada tenim apamades les grans diferències entre dreta i esquerra, ve un pas més complicat: quins són los seus extrems? L’extremaesquerra habitualment se situe entre les posicions de tradició marxista (de dalt cap abaix, amb un Estat centralitzat) i les de tradició anarquista (de baix a dalt, amb major autogestió popular).
I què és l’extremadreta? S’associe a les posicions més ultres de la dreta conservadora. En termes globals, són moviments socials i polítics que privilegien lo lliure mercat local, però l’actitud nacionalista de l’Estat els fa proclius al proteccionisme en termes internacionals, oposar-se de manera oberta a la lliure circulació de població immigrada, posant en primer pla l’ordre i la moral que consideren tradicional, i solen ser crítics en lo feminisme. Lo terme extremadreta hi ha qui considere que té una càrrega pejorativa. Possiblement per això hi ha qui parle de dreta alternativa, neocon(servadors), dreta populista… Un espectre polític que està de pujada.

Source: Más de 500.000 euros para mejorar 19 colegios y aulas rurales del Bajo Aragón Histórico y Cuencas Mineras

Source: Viles i Gents | Columnes d’opinió des del Matarranya

Si el març marcee…

María Dolores Gimeno

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 29 de març del 2025)

Quan encara estan a la memòria les terribles inundacions de la DANA d’octubre a València, este març ha anat encadenant les tempestes Jana, Konrad, Laurence i Martinho, provocadores d’emergències al centre de la península Ibèrica i a Andalusia. Ha plogut més a gust en terres catalanes, aigües que han anat omplint pantans buits i l’Ebre que les recorre….

La lluita pel relat a Europa

Judith Bielsa

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 de març del 2025)

El debat sobre el futur de la defensa europea està prenent una direcció cada vegada més clara: més inversió en armament, més pressupost per a munició i drons, més urgència per reforçar les capacitats militars del continent. Davant d’això, Espanya intenta traçar una línia pròpia, una estratègia basada en un concepte de seguretat més ampli que vagi més enllà del purament bèl·lic. Però la realitat és tossuda i el llenguatge, en política, sovint és tan determinant com les decisions que s’acaben prenent…

En agrada la guerra

Antoni Bengochea

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 15 de març del 2025)

Davant del conflicte rus-ucraïnès, la NATO sempre ens ha fet augmentar les despeses militars. Ara que ens ha deixat penjats, també la solució és augmentar les despeses militars. No sé quin és el pla europeu, però Ucraïna no guanyarà mai la guerra, a no ser que Europa s’impliqui en un pla d’atac, que podria derivar en una tercera guerra mundial. Aquests anys la NATO ha fet d’Ucraïna un arsenal militar i un mur d’encalçament contra Rússia. L’objectiu era debilitar-la, però la conseqüència ha estat debilitar Europa. Imagineu que Rússia fes el mateix a Amèrica –el que fa la NATO a  Europa–: instal·lar bases i rearmar països com Canadà o Mèxic…

Manifest d’en Nagore sobre l’aragonès

Artur Quintana

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 8 de març del 2025)

A les pàgines 11-13 del número 282-283 de la revista E Fuellas del juliol-octubre del 2024 Nagore ha escrit un text exposant la seva versió de l’ortografia aragonesa normativa, la de les Normas del 1987, adoptades per la gran majoria dels membres del Consello, per la seva editorial, així com bona part dels escriptors en aragonès. Més tard han aparegut tres diferents ortografies. Davant d’aquest desori l’Academia Aragonesa de la Lengua, i dins d’aqueixa l’Instituto de l’Aragonés, creà l’abril del 2022 una Comisión de Grafía, on participaven, entre d’altres, alguns acadèmics membres del Consello, entre ells Nagore…

Un poble sencer davant la foguera

Raquel Llop

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 de març del 2025)

Lo primer cap de setmana de març d’enguany a moltes viles i pobles s’estarà celebrant la festa de carnaval. Menuts i grans es disfressaran amb vestits del tot originals i s’aplegaran per compartir un dels dies més especials de l’any. A la meua vila també viurem un dia del tot esperant, encara així no es tracte del carnaval sinó de la festa de quintos, una festa que, amb el pas dels anys, ha anat canviant el seu format i adaptant-se als nous temps. I em direu, ja, els quintos es celebren a tot arreu, sempre és la mateixa festa. Doncs jo us diré que no, perquè a la meua vila es tracte d’una de les fetes més populars que aplegue gent de tota la contornada de banda i banda de la frontera entre Aragó i Catalunya…

Sobre el salari mínim interprofessional

José Miguel Gràcia

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 de febrer del 2025)
El passat onze d’aquest mes es va produir un incomprensible terratrèmol informatiu i polític pel fet de l’increment del salari mínim interprofessional (SMI). Sembla que els conceptes de salari, fiscalitat, mínims exempts no s’han entès o s’han aprofitat per fer llenya dels adversaris polítiques, i no pas per cercar la justícia i l’equitat fiscal i social, o explicar el comportament dels impostos. No entenc els estirabots del PP i de Sumar, ni tampoc les poques explicacions del PSOE pel fet de que el SMI incrementat hagi de tributar…

Carles Terès

Com un rellotge

Ara vaig tranquil amb el rellotge que fa de rellotge i que, a més, porta gravat pel darrera una declaració d’amor de la meua dona

Estela Rius

Incidències al tren

Los domenges de tarde, som bastantes les persones que, per motius acadèmics i/o laborals, mos tenim que desplaçar i ho fem en lo tren. La majoria dels que som usuaris experimentats, baixam a l’estació guiats per l’aplicació mòbil d’Adif (molt…

Lluís Rajadell

Liam Neeson no en té ni idea

El Moviment d’Acció Rural (MAR), que agrupa a veïns de la comarca de les Conques Mineres de Terol, va organitzar el passat 11 de febrer una protesta a Montalbán per a demanar que les places de metge dels centres de…

Luismi Agud

De pàtries i mirades

La Primera Guerra Mundial va suposar un canvi de mentalitat respecte a les idees patriòtiques, el qual marcaria el fil de les tensions els anys següents.

Les llavors autòctones

Les llavors autòctones, més que un simple element de l’agricultura, són el reflex de la nostra identitat, de les terres que ens acullen i de la història que hi compartim

Source: Facebook

Source: Calaceite homenajea a los brigadistas británicos caídos en la Guerra Civil

Programa del MAGAZIN del dissabte 5 d’abril de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45- 11:55.- Breu biografia de Carl Sagan, l’astrònom que ens va fer estimar l’univers.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “I L’HOME VA MIRAR AL CEL, A L’ESPAI EXTERIOR ”. Arancha Bielsa, Judith Andreu, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Parlarem amb Mari Carmen Millán Ráfales, presidenta de la “Cofradía de LA PIEDAD” de Nonasp, on es celebra avui el “XXIV ENCUENTRO DE COFRADÍAS DEL BAJO ARAGÓN ZARAGOZANO”.
12:40-12:55.- Refranys de primavera. Bienvenido Giménez.
12:55 -13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros.
13:25- 13:40.- Què llegim?Raquel Llop Labaila.
13:40- 14.- SALUTACIÓ A LA PRIMAVERA. Pàgina escolar de poesia dels alumnes del CRA “Dos Aguas” de Favara i de Nonasp.
Participants.- Arancha Bielsa, Judith Andreu, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Mari Carmen Millán Ráfales, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Escolars de Nonasp i Favara, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Endesa invertirá 1 millón de euros en el Matarraña tras las quejas por los cortes de luz

Source: Los empresarios del Matarraña alertan de la falta urgente de mano de obra en sectores clave

Source: El III Concurso María Pilar Burges de Fayón se centra en «Lo femenino» con 2.000 euros en premios

zaleón, la popular Rosa Orona, no ha querido responder a las preguntas de este medio al respecto. S

Source: Mazaleón retira la inscripción franquista de la cruz de su plaza principal

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.