La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
Lo món és multilingüe, i això és un fet objectiu. Però si el multilingüisme és bo, i per tant, lo món ha de continuar sent divers, o si el multilingüisme per definició es roín, i per tant hauríem de tendir a parlar tots la mateixa llengua, és un judici de valor. A mi, personalment, m’agrade viure a un món divers, a on hi ha xiquets que parlen llengües menudes en tota la plenitud que els ha ensenyat la família. I en definitiva, a pesar que els Estats han maldat per fer països homogenis a força d’excloure la diversitat lingüística del sistema, hi ha minories lingüístiques, com la nostra, que en contra de tot pronòstic, perseveren generació a generació. La diversitat lingüística forme part de la humanitat. Però donar-li un valor positiu al multilingüisme no és un fet evident ni un fet menor: venim d’una tradició religiosa que des de l’antic evangeli presente el multilingüisme com un càstig de Déu, per haver intentat anar tots a una a Babel. Per això Jahvè va «confondre el llenguatge de manera que no s’entenguen los uns en los altres».
Continuar llegint: La gestió del multilingüisme: consens i conflicte | Xarxes socials i llengües
València plora els seus morts
Pels carrers de València ressonaran durant molt temps els crits de ràbia de la gran manifestació del 9 de novembre, d’un poble que se sent humiliat per una casta de governants que només ocupen els càrrecs polítics pensant, sobretot, en…
Continuar llegint: València plora els seus morts
Ciutats arrasades
Les ciutats arrasades per la guerra són un testimoni tràgic de la destrucció, però també un exemple de la resistència humana
Gent meravellosa
La recent Dana, que ja ha segut més mortífera que els atemptats del 11 de Març de 2003, està sent un espill de la nostra societat actual: l’aparença és més important que la realitat
Esgambi
El principal portal immobiliari del país, idealista.com, publicava fa pocs mesos un estudi al voltant de l’oferta residencial de les tres províncies més despoblades d’Espanya: Terol, Sòria i Conca
A la faldade la iaia
Ere el mes de desembre de l’any 1934. La nit se n’havie anat, dixant una bona rossà que havie acabat de gelar les aufàdegues del balcó
Continuar llegint: A la falda de la iaia
Intel·ligència
Emocional, artificial, natural… hem segmentat tant el concepte que al final se’ns difumina el sentit de la paraula
