El llaüt ‘Cardenal’, amb més de cent anys d’història, torna a navegar per les aigües del Matarraña i de l’Ebre
El llaüt ‘Cardenal’ va ser botat ahir en les aigües del Matarranya, en l’embarcado La Reixaga, situat en el municipi saragossà de Faió. Aquesta embarcació restaurada per la Direcció general de Patrimoni del Govern d’Aragó té més de cent anys i va tornar ahir a navegar per les aigües dels rius Matarranya i Ebre evocant així les tradicions fluvials i mineres de la de la zona.

El ‘Cardenal’ es va localitzar fa ara 17 anys en Miravet (Tarragona), quan el Govern d’Aragó investigava la localització d’objectes d’interès per a donar contingut al Museu de l’Ebre. Durant molts anys va romandre exposat en el Monestir de Roda fins que en el 2005 es va decidir comencés la seva restauració.

La Direcció general de Patrimoni i l’Ajuntament de Faió es van fer càrrec de la recuperació que es va dur a terme en la localitat faionense i que va suposar una inversió de 70.000 euros. Entre juny de 2007 i juny del present any, els germans fusters Jordi i Narcis Borrell van treballar en la rehabilitació del casc de la nau que, tal com va explicar el primer, ‘havia anat fen-se mal be durant els anys que va estar fora de l’aigua i exposat a la intempèrie en el Monestir de Roda’.

A la rebotadura del ‘Cardenal’ van assistir nombrosos veïns de Faió i Mequinensa, així com els seus respectius alcaldes, José Carbonés, i Magda Godia i regidors d’ambdós consistoris. La consellera d’Educació, Cultura i Esport, María Victòria Broto, es va encarregar de batejar l’embarcació, encara que en lloc de fer-ho amb cava, ho va fer amb vi negre de Faió.

Broto es va mostrar ‘especialment emocionada’ per la botadura del Cardenal i va assegurar que amb la restauració del vaixell ‘reconeixem i evoquem tot el treball del de Faió, al llarg de la història’, ja que els llaüts ‘tenien un importància fonamental en l’economia d’aquesta població’.

El ‘Cardenal’ podia transportar, en la seva època, fins a 40 tones de lignit que els Mequinensans extreien de les mines i transportaven per les vies fluvials del Ebre. ‘Des de la Direcció general de Patrimoni no vam tenir cap dubte que havíem de restaurar aquest llaüt i així recordar la història d’aquest poble’, va afirmar la consellera.

UNA RESTAURACIÓ ARTESANAL

El llaüt ‘Cardenal’, de 20 metres d’eslora, 3 d’amplària i un mástil de 13,5 metres, ha estat restaurat utilitzant les tècniques de construcció artesanal que usaven els calafates constructors de llaüts de la ribera de l’Ebre. El treball amb la serra, el raspall, l’aigua i el foc per a anar donant forma a la fusta han estat les eines que els germans Jordi i Narcis Borrell han utilitzat per a recuperar la nau.

El ‘Cardenal’, construït amb olivera, roure i pi, romandrà amarrat durant l’estiu en l’embarcado de La Reixaga on s’instal·laran panells informatius i llegendes sobre la història de l’emblemàtica nau. L’alcalde de Faió, José Carbonés, i el Govern d’Aragó, estudiaran ara la viabilitat d’alguns projectes per a un possible ús turístic i patrimonial de la nau, de manera que s’estimuli el turisme de Faió.

Avui, la consellera d’Educació, Cultura i Esport, María Victòria Broto, acompanyada per distintes autoritats municipals de la zona i diversos periodistes, van realitzar un viatge en el ‘Cardenal’. Durant el trajecte, que es va iniciar en les aigües del Matarranya i va continuar per l’Ebre fins a l’embassament de Riba-roja, es van poder observar algunes ruïnes de l’antic poble de Faió que va quedar submergit sota les aigües de l’embassament al novembre de 1967, també van puge veure l’antiga vila de Mequinensa, ara totalment derrocada.

SORPRESA A MEQUINENSA

A tota aquesta història, es deixa a part a una localitat que a la fi i al cap, és a la qual li pertanyia la propietat d’aquest Llaüt. Fill aquest de les mans de l’Oncle Raiet. Calafate de tota la vida. Avui serà propietat d’una localitat que l’únic contacte amb el carbó era tenir un tren on es carregava el carbó que provenia de la Conca Minera de Mequinensa, doncs Faió mai va tenir mines.
Des de Mequinensa on es carregaven els Llaüts, realitzaven el famós Camí de Sirga, fins a Faió on es carregava el lignit extret de Mequinensa al ferrocarril que distribuïa generalment el carbó per les terres catalanes on es consumia en fabriques tèxtils on s’utilitzava el Vapor.
Avui sorprèn a una localitat, a la qual mai se li va donar l’oportunitat a tenir aquest Llaüt, doncs ja va ser sol·licitat per membres d’anteriors consistoris.
Però el consol dels de Mequinensans, serà per als pròxims dies de festa major en Honor a la nostra patrona, Santa Agatoclia, dies en els quals el Llaüt estarà a la nostra localitat per a poder ser visitat.